Fig. 4Elaboració: Ramon Sans RoviraPaisatge i ecosistemesUna última anàlisi de la figura 4 posa de manifest que la transicióenergètica és viable en els països estudiats, malgrat queno tots ofereixen les mateixes condicions. Vist el requerimentd’inversió de Catalunya, el país que necessita menys inversióés Espanya, i el segueixen Itàlia i Anglaterra. A l’extrem contrarise situen Alemanya pel gran ús d’energia que fa, i França,el país que posseeix, en proporció, menys instal·lacions renovables.Anglaterra és un cas a part: és el país amb més estalviaparent percentual, atès que és el que té major producció decombustibles fòssils dels estudiats. I com que és l’únic quepodrà, si vol, acabar venent combustibles fòssil,s assoleix unvalor negatiu de FEF acumulada per al 2050 amb TE21.68Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)
Quina potència energètica caldrà instal·lar i quina superfície representarà?Catalunya requereix 11 GWe (gigawatts elèctrics) de potènciamitjana nova per instal·lar (la nominal és molt superior, ja queve afectada pel factor d’ús), mentre que Espanya en necessita80 GWe; Alemanya, amb 194 GWe, és el país que demandamajor potència (2,5 vegades la d’Espanya). Anglaterra i Itàliaestarien per sobre dels 100 GWe i França en necessitaria150. Tot això, partint de doblar les necessitats d’ús final (líniaXY, figura 2), d’un mix de renovables diferents i òptimes per acada país i restant, en cada cas, les renovables existents a lesrequerides.Pel que fa a superfícies necessàries d’ocupació de sòl, els païsosamb més avantatges són Catalunya, Espanya i Itàlia, perles seves condicions favorables de radiació solar. A l’extremcontrari, se situen Alemanya, França i Anglaterra.Quant al percentatge de superfície requerida, veiem que l’Europadels 28 comprèn un total de 440 milions d’hectàrees, ésa dir, 4.400.000 km2. Això vol dir que, tot i que l’espai que calocupar és elevat, aquest tan sols representa un 1,38% del totalde la superfície europea. Catalunya requereix 38.960 hectàrees,és a dir, un 1,22% del territori. Espanya només hauria defer-ne servir un 0,62%, pel seu avantatge solar i la baixa densitatde població, mentre que Anglaterra o Alemanya necessitarienpercentatges superiors al 3%, atesa la major potènciaque necessiten, el menor avantatge solar i l’elevada densitatde població. Catalunya, França i Itàlia es troben en una situacióintermèdia.Aquí, cal esmentar que totes les comarques de Catalunyacompten amb territori suficient, la majoria sobrat, per ser autosuficientsenergèticament, a excepció de l’àrea metropolitanade Barcelona, que haurà de comptar amb una part de laresta del territori. Caldrà un pla de territori que permeti, d’unabanda, respecte territorial i, de l’altra, opinió, participació i generositatde la població externa a Barcelona. En tots els casos,caldrà també respectar la riquesa paisatgística.Pot l’Europa dels 28 permetre destinar 6.061.600 ha del seuterritori a la instal·lació de renovables? I el que és tant o mésimportant, es pot permetre pagar els 7.400.000 milions d’eurosque li costarà? La resposta és, sens dubte, afirmativa. I nonomés si parlem d’Europa en general, sinó també per a Catalunyai per a cada un dels països estudiats. Això sí, el balanç seràmés o menys favorable segons de quin es tracti i també dependràsi s’opta, finalment, per prioritzar l’autonomia energèticade cada un o per flexibilitzar el model i acceptar un tant percent de col·laboració entre territoris i països. En aquest darrercas, caldrà anar molt en compte, perquè, ja que hem malmèsla costa per al sol, no fem el mateix amb l’interior.Paisatge i ecosistemesFig. 5Elaboració: Ramon Sans RoviraUna oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)69
- Page 1 and 2:
Num. 1 | 2018
- Page 3:
La Fundació del Món Rural (FMR) t
- Page 6 and 7:
Alimentació i sector primari
- Page 8 and 9:
Alimentació i sector primariRESUME
- Page 10 and 11:
Alimentació i sector primariels pr
- Page 12 and 13:
Alimentació i sector primariResult
- Page 14 and 15:
Anàlisi dels perfils de les person
- Page 16 and 17:
Alimentació i sector primariPagesi
- Page 18 and 19: Alimentació i sector primariReptes
- Page 20 and 21: Alimentació i sector primariDiscus
- Page 22 and 23: Alimentació i sector primariBiblio
- Page 24 and 25: Alimentació i sector primariTrebal
- Page 26 and 27: Alimentació i sector primariDificu
- Page 28 and 29: Alimentació i sector primariL’un
- Page 30 and 31: Alimentació i sector primariIntrod
- Page 32 and 33: Alimentació i sector primariEn Fra
- Page 34 and 35: Alimentació i sector primariFigure
- Page 36 and 37: Alimentació i sector primariUnion
- Page 38 and 39: Innovació i desenvolupament rural
- Page 40 and 41: Leader, una metodologia amb 27 anys
- Page 42 and 43: la comercialització de productes a
- Page 44 and 45: Innovació i desenvolupament ruralL
- Page 46 and 47: Pel que fa a l’anàlisi territori
- Page 48 and 49: Agenda 2030. ODS.Innovació i desen
- Page 50 and 51: Nova Política Agrària ComunaInnov
- Page 52 and 53: L’economia circular i l’economi
- Page 54 and 55: ProjecteGestiósostenibleComerçpro
- Page 56 and 57: Paisatge i ecosistemes
- Page 58 and 59: Paisatge i ecosistemesRESUMENEl ter
- Page 60 and 61: Paisatge i ecosistemesde l’1 d’
- Page 62 and 63: Captar energia “in situ” en zon
- Page 64 and 65: L’estudi que plantejo busca avalu
- Page 66 and 67: Quins costos econòmics tindrà la
- Page 70 and 71: La transició energètica TE21-mic
- Page 72 and 73: Per acabarLa festa del consum irres
- Page 74 and 75: Boscos i salut humana:Una nova estr
- Page 76 and 77: IntroduccióPaisatge i ecosistemesA
- Page 78 and 79: Evidències científiques: Salut hu
- Page 80 and 81: Evidències científiques: Elements
- Page 82 and 83: BibliografiaABUHAMDAH, S.; ABUHAMDA
- Page 84 and 85: BibliografiaMIYAZAKI, Y.; IKEI, H.
- Page 86 and 87: Fruit orchard management:How can we
- Page 88 and 89: Climate change and related effects
- Page 90 and 91: Training systems and pruningWater u
- Page 92 and 93: Paisatge i ecosistemesFigure 3: Kiw
- Page 94 and 95: Soil biodiversityIn recent years, s
- Page 96 and 97: Water resourcePaisatge i ecosisteme
- Page 98 and 99: Climate change, ugly fruits, food l
- Page 100 and 101: Fruit production in a “controlled
- Page 102 and 103: Persones i activitat econòmica
- Page 104 and 105: RESUMENEn los últimos años, los c
- Page 106 and 107: És avui, quan les activitats terci
- Page 108 and 109: Persones i activitat econòmicaEl p
- Page 110 and 111: Polítiques territorials modernesM
- Page 112 and 113: Persones i activitat econòmicaLa i
- Page 114 and 115: Persones i activitat econòmicaEls
- Page 116 and 117: L’estatut de les muntanyesLa conc
- Page 118 and 119:
sovint, del patrimoni municipal). L
- Page 120 and 121:
històrics al Pallars Sobirà (que
- Page 122 and 123:
Educar, educar-nos, educar-seal mó
- Page 124 and 125:
Una mirada retrospectivaHaver-te ed
- Page 126 and 127:
Alguns dilemes del present mirant c
- Page 128 and 129:
volupen en diferents centres educat
- Page 130 and 131:
Persones i activitat econòmicaLa p
- Page 132 and 133:
Font: Elaboració pròpiaPersones i
- Page 134 and 135:
Persones i activitat econòmicaA ta
- Page 136 and 137:
Art, patrimoni i cultura rural
- Page 138 and 139:
IntroduccióArt, patrimoni i cultur
- Page 140 and 141:
expulsadas de ellos sin incurrir en
- Page 142 and 143:
La cartografia cadastralEl “Plan
- Page 144 and 145:
El pas del camí ramader per la Mol
- Page 146 and 147:
El camins de transterminànciaEl ca
- Page 148 and 149:
PARTIDATERMENALSPARTIDATERMENALSArt
- Page 150:
Art, patrimoni i cultura ruralAmb e