Revista Temes Rurals núm. 1

More documents

Recommendations

Info

És avui, quan les activitats terciàries han substituït el protagonismedels aprofitaments productius, que el gran abast delsantics comunals pot veure’s com a un anacronisme atribuïblea la pervivència d’unes institucions jurídiques pròpies del passat.La vigència de les formes col·lectives d’apropiació i gestiódels recursos fins als temps contemporanis s’ha d’entendre, noobstant això, per les funcions que aquestes han acomplert i perl’avantatge que suposen enfront altres modalitats d’organització.Abans d’endinsar-nos en la racionalitat de la propietat comunali la seva evolució històrica, cal subratllar també que, tanten el marc de la rellevància adquirida pels comunals en elsúltims temps com en les formes que presenten en l’actualitat,hi ha unes dosis altes de confusió conceptual. L’anàlisi empí-rica d’un cas com el de l’Alt Pirineu permet afrontar aquestaqüestió amb realisme, defugint les idealitzacions i les simplificacionsexcessives. Els debats sobre els orígens de la propietatcomunal o el seu encaix jurídic són molt estimulants desd’un punt de vista intel·lectual, però contribueixen molt poca resoldre els problemes que avui tenim plantejats (Colom,1994). Per contra, entendre la lògica i la funcionalitat dels comunals,així com identificar les transformacions històriques queels han afectat i la seva mateixa diversitat, aporten arguments perinterpretar-los com una oportunitat. En el marc d’una muntanyaprofundament terciaritzada (a través del turisme, les polítiquesde patrimonialització i la conservació de la natura), els comunalspoden esdevenir un recurs per a la participació col·lectiva i unmecanisme per afavorir els beneficis locals de les noves activitats.Els aprofitaments tradicionals i els comunalsPersones i activitat econòmicaFa uns cinquanta anys, la generalització de l’emigració d’unabona part de la població de muntanya (com d’altres àrees rurals)als centres industrials dels país semblava evidenciar unaruptura de les formes de vida vigents fins llavors. En realitat,el procés de canvi que comportarà la fi de l’autoconsuma escala familiar i l’especialització de l’economia pirinenca enaquells productes més competitius per al mercat s’havia anatintensificant des de feia pràcticament un segle. Fins que vanmanifestar-se els canvis induïts per la millora de la xarxa viàriai els sistemes de transport, la intensificació de l’explotacióforestal, la implantació de la indústria làctia o les obres hidroelèctriques,entre altres factors, una gran part de la població del’Alt Pirineu es recolzava en una economia agrària de caràcterfamiliar que s’estructurava a partir de la institució de la casa. Elgrup domèstic no constituïa només la instància principal al nivellproductiu, sinó que fixava també els objectius econòmics,dirigits a satisfer les necessitats de consum i la reproducciósocial dels seus membres.En aquest context, el patró més habitual consistia a complementardiferents activitats: una producció agrícola orientadaa obtenir els recursos necessaris per a l’alimentació humana,combinada amb una ramaderia de petita escala i molt diversificadaque, a banda d’alguns productes destinats al consumfamiliar, donava accés al mercat a través de la venda dels animalsi els seus derivats (la llana, la llet i la carn). La lògicad’aquesta economia domèstica combinava moltes més activitatsi fonts d’ingrés d’acord amb els moments de l’any, elsefectius de cada casa i les oportunitats que s’hi oferissin, ambun pes molt destacat de les migracions estacionals, sobretot ales poblacions de més altitud.d’un territori heterogeni i limitat com el de l’alta muntanya. Adiferència de les regions amb un clima i un relleu més suaus,les condicions geogràfiques de la muntanya dificulten la produccióagrícola, tant pel que fa a la grandària dels terrenyscom a la seva mateixa productivitat. No obstant això, i juntamentamb altres recursos més localitzats, es tracta alhorad’àrees amb una relativa abundància de recursos forestals,hídrics i, especialment, pastorals. Al llarg dels segles, els ramatsd’herbívors domesticats han permès la transformació deles pastures anuals dels pisos més enlairats en uns recursoseconòmics per a la venda i el consum.En la major part de les regions muntanyoses del món, la variacióaltitudinal no només implica unes diferències significativesquant a la disposició dels recursos i els paisatges, sinótambé en relació amb les aptituds productives de cada lloc i,associades a aquestes, amb les seves formes socials. A l’AltPirineu, els terrenys de menys altitud i més ben orientats vanconcentrar històricament els nuclis de residència i els campsde cultiu. Als pisos més alts, on l’agricultura només brinda unsrendiments escassos, és on els paisatges mostren un predominidels boscos i els prats (juntament amb grans extensionsconsiderades habitualment com a no productives per constrènyero fins i tot impossibilitar la vida vegetal). La concentracióde la propietat particular del sòl en el primer cas i de la propietatcol·lectiva en el segon és una pauta massa estesa i regularperquè pugui atribuir-se a factors particulars o a causes accidentals.Cal només veure la seva correspondència amb altresregions d’alta muntanya (com ara els Alps, però també en llocsmolt més allunyats, com l’Himàlaia o els Andes Centrals) peridentificar la necessitat d’una explicació més coherent.La combinació entre l’agricultura i la ramaderia no implicavanomés una diversificació dels esforços i l’obtenció d’uns productesvariats, sinó també un aprofitament molt més complet¿Per què els terrenys que van possibilitar històricament laimplantació de conreus productius orientats a l’alimentacióhumana van quedar subjectes al patrimoni particular de cada106Els comunals a l’alta muntanya. Dels usos pastorals a les àrees protegides
A l’Alt Pirineu, els pobles no han estat històricament mers agregats residencials sinó instàncies importants a escala social i econòmica.Lladrós (2010). Oriol Beltranfamília? ¿Per què els espais que no van permetre en el passatla pràctica de l’agricultura, aquells on s’estenen els boscos iels prats, pertanyien de manera col·lectiva als veïns dels pobles,no han estat privatitzats i són qualificats encara avui coma comunals? Els arguments de caràcter funcional s’identifiquenaquí com els més plausibles. Així, mentre que en el primer cas elsgrups domèstics (les cases) estaven en principi facultats per dura terme l’aprofitament intensiu que implicava l’agricultura, l’apropiaciócol·lectiva de les muntanyes permetia recolzar la gestió encomú d’uns recursos que eren explotats de forma extensiva.La casa conformava la principal entitat en els àmbits econòmici social. Així, no només era la titular dels béns patrimonials (elsedificis, les finques i el bestiar) i una unitat de treball, conjuntsinó que assumia també un gran protagonisme en la socialitzaciói la cura dels seus membres. Però, alhora, les casespirinenques s’articulaven entre si formant pobles i administravend’una manera col·lectiva els recursos que compartien.La rellevància que ha tingut tradicionalment la casa en el mónrural es relaciona amb el seu pes en la identitat personal i laprojecció que té a l’interior de la comunitat local. En el cas deles comarques pirinenques, però, i com també passa en altresregions d’alta muntanya, els grups domèstics no eren completamentautònoms: la seva mateixa viabilitat requeria una fortaarticulació amb altres entitats equivalents per poder fer fronta l’aprofitament dels recursos de la muntanya. Els pobles, enaquest context, no constituïen mers agregats de cases, simplesnuclis residencials, sinó que eren entitats polítiques quedesenvolupaven unes funcions econòmiques i socials de primerordre.Persones i activitat econòmicaEls comunals a l’alta muntanya. Dels usos pastorals a les àrees protegides107
Page 1 and 2:
Num. 1 | 2018
Page 3:
La Fundació del Món Rural (FMR) t
Page 6 and 7:
Alimentació i sector primari
Page 8 and 9:
Alimentació i sector primariRESUME
Page 10 and 11:
Alimentació i sector primariels pr
Page 12 and 13:
Alimentació i sector primariResult
Page 14 and 15:
Anàlisi dels perfils de les person
Page 16 and 17:
Alimentació i sector primariPagesi
Page 18 and 19:
Alimentació i sector primariReptes
Page 20 and 21:
Alimentació i sector primariDiscus
Page 22 and 23:
Alimentació i sector primariBiblio
Page 24 and 25:
Alimentació i sector primariTrebal
Page 26 and 27:
Alimentació i sector primariDificu
Page 28 and 29:
Alimentació i sector primariL’un
Page 30 and 31:
Alimentació i sector primariIntrod
Page 32 and 33:
Alimentació i sector primariEn Fra
Page 34 and 35:
Alimentació i sector primariFigure
Page 36 and 37:
Alimentació i sector primariUnion
Page 38 and 39:
Innovació i desenvolupament rural
Page 40 and 41:
Leader, una metodologia amb 27 anys
Page 42 and 43:
la comercialització de productes a
Page 44 and 45:
Innovació i desenvolupament ruralL
Page 46 and 47:
Pel que fa a l’anàlisi territori
Page 48 and 49:
Agenda 2030. ODS.Innovació i desen
Page 50 and 51:
Nova Política Agrària ComunaInnov
Page 52 and 53:
L’economia circular i l’economi
Page 54 and 55:
ProjecteGestiósostenibleComerçpro
Page 56 and 57: Paisatge i ecosistemes
Page 58 and 59: Paisatge i ecosistemesRESUMENEl ter
Page 60 and 61: Paisatge i ecosistemesde l’1 d’
Page 62 and 63: Captar energia “in situ” en zon
Page 64 and 65: L’estudi que plantejo busca avalu
Page 66 and 67: Quins costos econòmics tindrà la
Page 68 and 69: Fig. 4Elaboració: Ramon Sans Rovir
Page 70 and 71: La transició energètica TE21-mic
Page 72 and 73: Per acabarLa festa del consum irres
Page 74 and 75: Boscos i salut humana:Una nova estr
Page 76 and 77: IntroduccióPaisatge i ecosistemesA
Page 78 and 79: Evidències científiques: Salut hu
Page 80 and 81: Evidències científiques: Elements
Page 82 and 83: BibliografiaABUHAMDAH, S.; ABUHAMDA
Page 84 and 85: BibliografiaMIYAZAKI, Y.; IKEI, H.
Page 86 and 87: Fruit orchard management:How can we
Page 88 and 89: Climate change and related effects
Page 90 and 91: Training systems and pruningWater u
Page 92 and 93: Paisatge i ecosistemesFigure 3: Kiw
Page 94 and 95: Soil biodiversityIn recent years, s
Page 96 and 97: Water resourcePaisatge i ecosisteme
Page 98 and 99: Climate change, ugly fruits, food l
Page 100 and 101: Fruit production in a “controlled
Page 102 and 103: Persones i activitat econòmica
Page 104 and 105: RESUMENEn los últimos años, los c
Page 108 and 109: Persones i activitat econòmicaEl p
Page 110 and 111: Polítiques territorials modernesM
Page 112 and 113: Persones i activitat econòmicaLa i
Page 114 and 115: Persones i activitat econòmicaEls
Page 116 and 117: L’estatut de les muntanyesLa conc
Page 118 and 119: sovint, del patrimoni municipal). L
Page 120 and 121: històrics al Pallars Sobirà (que
Page 122 and 123: Educar, educar-nos, educar-seal mó
Page 124 and 125: Una mirada retrospectivaHaver-te ed
Page 126 and 127: Alguns dilemes del present mirant c
Page 128 and 129: volupen en diferents centres educat
Page 130 and 131: Persones i activitat econòmicaLa p
Page 132 and 133: Font: Elaboració pròpiaPersones i
Page 134 and 135: Persones i activitat econòmicaA ta
Page 136 and 137: Art, patrimoni i cultura rural
Page 138 and 139: IntroduccióArt, patrimoni i cultur
Page 140 and 141: expulsadas de ellos sin incurrir en
Page 142 and 143: La cartografia cadastralEl “Plan
Page 144 and 145: El pas del camí ramader per la Mol
Page 146 and 147: El camins de transterminànciaEl ca
Page 148 and 149: PARTIDATERMENALSPARTIDATERMENALSArt
Page 150: Art, patrimoni i cultura ruralAmb e
show all

Revista Temes Rurals núm. 1

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?