Revista Temes Rurals núm. 1

La Cerdanya com a punt de destí de ramats transhumants
El primer mapa general dels camins ramaders de Catalunya
publicat per Vilà i Llobet el 1951 constata l’existència
d’una via principal de transhumància que condueix del Pla
de Bages i el Vallès a la Cerdanya, amb dues variants: una
arrenca de Navarcles, passa per Artés i Prats de Lluçanès,
i enllaça amb la següent abans de l’Hostal del Vilar, i l’altra
arrenca de Sant Feliu de Codines i passa per Moià, Sant
Bartomeu del Grau, l’Hostal del Vilar, Alpens, Castellar de
N’Hug i es dirigeix a Alp. Altres treballs identifiquen també
els camins ramaders de l’Empordà i la Selva a la Cerdanya
(Sorre, 1913). Els autors ressenyats apunten les poblacions
d’Alp i Puigcerdà com a punt de destí d’aquestes vies
transhumants.
Dins d’aquest marc de referència general, la investigació ha
maldat per identificar el recorregut dins la comarca de la
Cerdanya de l’eix transhumant que entrant des del Berguedà
i el Ripollès i condueix a les pastures de la muntanya del
Carlit (l’anomenat bosc de Llívia).
La investigació ha consistit primerament en una recerca
documental en diferents arxius ii i portals cartogràfics i bibliogràfics
iii ,però s’ha complementat amb una trobada amb
pastors de la Cerdanya, el Lluçanès i el Ripollès. iv També
s’han tingut en compte treballs previs, com ara l’Inventari
de camins ramaders del Berguedà (Campillo, 2007) i l’Inventari
de camins de Llívia (Colomina, 2010).
El cas de Llívia
La singularitat política del municipi de Llívia, enclavat en territori
francès, i el fet que aquest tingui la propietat d’una extensa
muntanya a França —l’anomenat bosc de Llívia— explica
per què hi ha excepcionalment una documentació comparativament
abundant i força detallada en relació amb els camins
ramaders transfronterers que condueixen de Llívia al pla de la
Bullosa i a la muntanya del Carlit.
El tractat de Baiona de 1866
El tractat de Baiona, del 2 de maig de 1866, v recull, en l’article
23, els acords relatius al trànsit ramader adoptats amb motiu
de l’anomenada Transacció de 1754, que assigna al camí ramader
la denominació de carrerada:
“ Art. 23. En virtud de la transaccion de 1754, los ganados
de Llivia tienen libre paso al través del territorio de
Augustrina, con objeto de ir á los pastos de Carlit y regresar
de ellos. Para tomar el camino de la cuesta ó de
la costa de Nambet que conduce á dichos pastos, van
los ganados los años pares, partiendo de la Carrerada,
confin del Tudor de Sareja, por los sitios denominados
Tudor, Nivol y Encernima, á lo largo del borde exterior
de la cuesta de Augustrina; y los años impares van por
el otro lado de Tudor; suben sucesivamente por los parajes
llamados el Homemort y la Coma de Margall, y
tuercen á la izquierda hácia la sierra de Augustrina, por
debajo del sitio conocido por la Cadira del Capellá, para
tomar camino de la Creueta.
A fin de que los ganados de Llivia tengan el paso libre por
dichos sitios, están obligados los habitantes de Augustrina
á dejarlos alternativamente en barbecho un año de
cada dos, en concordancia con el paso de los rebaños.
Mas como quiera que esta servidumbre de dejar los
campos en barbecho ó exponerlos al pisoteo del ganado,
sea onerosa para Augustrina y no indispensable
para satisfacer las necesidades de Llivia, quedará abolida
tan pronto como Augustrina ofrezca á Llivia un camino
permanente que á juicio de los peritos respectivos pueda
reemplazar sin inconveniente los dos pasos actuales.
Luego que el camino permanente esté recibido por los
peritos y puesto en uso, las reses de Llivia que durante
los cinco primeros años se saliesen de la via y entrasen
en los campos cultivados de Augustrina, podrán ser
ii A l’Arxiu Històric de Llívia s’han localitzat tres documents especialment rellevants: Plan Catastral de la Villa de Llivia, levantado por el geòmetra de 1ª classe
Pedret bajo la dirección del agrimensor Agustín Puigvert (1849); Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència a la transacció de 1754 i Mapa
sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència al cadastre de 1856. A l’Arxiu Històric de Girona s’ha pogut consultar la cartografia del Proyecto de
Carretera de 3er orden de Ribas a Puigcerdá (Sección del Collado de Tossas a Puigcerdá, de 1888. Addicionalment, s’han consultat a l’Arxiu Històric de Girona
els cadastres històrics dibuixats sobre el vol de 1954 dels antics municipis de Puigcerdà, Llívia, Queixans, Vilallobent, Urtx i Alp. Al mateix arxiu, s’han consultat
els amillaraments de la riquesa rústica i pecuària dels mateixos municipis, de 1945-1958.
iii A la cartoteca digital de l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es) s’han consultat les actes d’atermenament, els quaderns de camp i les planimetries dels
antics municipis de Puigcerdà, Llívia, Queixans, Vilallobent, Urtx i Alp, dels anys 1927-1929; a la cartoteca digital de la Biblioteca Nacional de França (www.
gallica.bnf.fr) s’han localitzat dos mapes d’interès: la Carte d’une partie de Cerdagne avec les limites de France et d’Espagne, de 1703; Plan de Puicerda et de
sa citadelle Date d’édition, de 1708; al Géoportail de l’Institut National de l’Information Géographique et Forestière (www.geoportail.gouv.fr) s’ha consultat el
cadastre històric dels municipis de la Cerdanya francesa.
iv El dia 8 de març de 2018, als Serveis Territorials d’Agricultura, a Vic.
v El Tractat de Baiona es pot consultar a Tratados de España. Documentos Internacionales del reynado de Isabel II desde 1842 a 1868. http://fama2.us.es/fde/
Art, patrimoni i cultura rural
ocr/2007/documentosInternacionalesDelReinadoDeIsabelII.pdf.
Carrerades i “Caminos del Monte” a la Cerdanya: assaig de caracterització
139