Revista Temes Rurals núm. 1

Per acabar
La festa del consum irresponsable i l’etern creixement s’han
acabat. No es tracta d’un problema energètic, atès que les
renovables poden generar perfectament l’energia necessària,
sinó d’un problema de supervivència mediambiental i de matèries
primeres que, com les energies fòssils, són finites i, per
tant, limitades.
Si cada euro que paguem actualment per comprar petroli, gas,
carbó i urani a l’exterior l’invertim aquí en instal·lacions renovables,
deixarem de contaminar, estalviarem grans quantitats
de diners en concepte de factura exterior fòssil i crearem molts
nous llocs de treball. El camí és clar i urgent.
És raonable i honest quedar-nos de braços plegats mentre seguim
contaminant i generant un futur incert per als nostres
fills i néts? Què s’hi pot fer? El més important és conèixer
i consultar la TE21, informar-se’n i explicar-ho a tothom: família,
amics i coneguts. Com més gent sigui conscient de la
necessitat del canvi, més fàcil serà fer-ho possible.
Atès que el canvi, tant si ho volem com si no, és obligatori i
arribarà abans o després, el país que prengui la iniciativa i el
que primer dugui a terme una veritable transició total cap a
un model 100% renovable es convertirà en referent mundial
i podrà aprofitar els grans avantatges que de tot això, sens
dubte, se’n derivarà.
Un país com Catalunya, que sempre s’ha caracteritzat per la
seva capacitat d’innovació i el seu esperit emprenedor, no hauria
de deixar passar l’oportunitat de liderar el proper gran canvi
de la nostra civilització: la transició energètica a municipis i
comarques, distribuïda i participada.
Paisatge i ecosistemes
Fig. 6
Elaboració: Ramon Sans Rovira
Una mostra o exemple del que hem dit la tenim en el pioner
(al sud d’Europa) projecte batejat amb el nom Viure de l’aire
del cel (www.viuredelaire.cat), que no és res més que un
projecte col·lectiu d’apropiació social de la tecnologia eòlica.
Es va iniciar l’any 2009, quan es van celebrar els 25 anys de
la inauguració i posada en funcionament del primer aerogenerador,
dissenyat i construït a Catalunya per la cooperativa
Ecotècnia, connectat a la xarxa elèctrica, l’any 1984, i que va
servir de base per a l’inici del desenvolupament de la moderna
tecnologia eòlica a Catalunya.
Avui (finals de juny), el projecte compta amb 540 partícips,
entre persones de manera individual, famílies, associacions i
empreses, que han aportat més de 2.400.000 € i han fet realitat
el primer projecte comunitari i amb finançament popular
que es fa a casa nostra per demostrar, en la pràctica, que a
despit de les desfavorables condicions amb què es tracten les
energies renovables a l’Estat espanyol, les persones són capaces,
col·lectivament, de contribuir directament a combatre el
canvi climàtic aprofitant una riquesa local (el vent), cobrint les
necessitats (d’energia) de la societat i generant riquesa (econòmica,
ecològica i social) als indrets on es fa la captació,
transformació i ús de la força del vent.
Projectes com Viure de l’aire del cel, que ja és plenament operatiu
des de mitjans de març del 2018, podrien servir per a
molts altres projectes d’energia que la societat catalana haurà
de fer néixer si volem que la transició energètica cap al 100%
renovable a Catalunya es vagi materialitzant amb la participació
de les persones i les comunitats per fer realitat allò que a molts
indrets del món es coneix com democràcia energètica.
72
Una oportunitat per al món rural: La transició energètica del segle XXI (TE21)