avaluació de les activitats d'educació ambiental del pla de ...

críticament determinades situacions i a agafar responsabilitats respecte les
accions que porten a terme.
La Dècada de las Nacions Unides de l’Educació pel Desenvolupament
Sostenible llança uns reptes que fins ara no s’ havien plantejat d’ una forma tan
ferma. Aquest context internacional ha generat unes demandes sobre l’
educació ambiental local en els ajuntaments en relació amb els centres
educatius. Un dels primers documents que donen una passa endavant en
aquesta direcció, són els criteris de qualitat per a escoles d’ Educació per la
Sostenibilitat de Mogensen, Mayer i Breiting (2005)
I quina visió té al respecte l’ educació ambiental? Tal i com especifica Mayer
(2006), existeixen tres paradigmes en relació a l’ educació ambiental:
Un de positivista, amb la funció de donar informació correcta i objectiva
i de presentar metodologies i conductes apropiades. Presenta una visió
del món antropocèntrica i tecnocèntrica.
Un d’ interpretatiu, on l’ educació ambiental està íntimament
relacionada amb el medi ambient. La finalitat última és el canvi en els
valors i el contacte amb la naturalesa ha de ser la base de les
experiències. La visió del món és biocèntrica.
I un socio- crític, on l’ objectiu ha de ser el canvi de comportaments,
valors i maneres de veure el món. Es tracta d’un canvi social, obert a
nous fenòmens i on es discuteixen críticament les solucions proposades.
Per aconseguir-ho, l’acció i la participació són fonamentals. La visió del
món és sistèmica i les relacions socials, ecològiques, econòmiques i
polítiques tenen un paper central.
Aquests tres paradigmes coexisteixen en l’ actualitat en els programes d’
educació ambiental que es porten a terme.
I què incorpora l’Educació per la Sostenibilitat? Autors com Vare & Scott
(2007), parlen de diferents tipus d’Educació pel Desenvolupament Sostenible:
El tipus 1, que considera que els problemes de la humanitat són
ambientals i poden solucionar-se a través de solucions socials i
tecnològiques.
El tipus 2, on els problemes de la societat són sobretot socials i polítics i
provoquen símptomes ambientals.
El tipus 3 assumeix que el que es pot conèixer en el present no és
adequat. Si la incertesa i la complexitat conformen la manera de viure
actual, hem de ser guiats cap a un aprenentatge social reflexiu de com
viurem en el futur.
A partir d’aquestes tres maneres de concebre l’Educació pel Desenvolupament
Sostenible, Vare & Scott, elaboren dues propostes interrelacionades i
complementaries:
L’ EDS1 que promou / facilita els canvis que realitzem, a través de
plantejar bones accions que redueixin la nostra petjada ecològica, guiant
les accions positives a través d’incentius i penalitzacions. L’ EDS1
encaixaria en un desenvolupament sostenible conduït per experts que
guien als que no ho són.