avaluació de les activitats d'educació ambiental del pla de ...

Es torna a l’escola i s’acaba el conte al punt on s’havia deixat. Amb l’ajut dels
nens/-es, i recordant el que havien investigat al parc, es completa el parc del
dibuix de la pissarra.
Per acabar, l’educadora explica als nens/-es les activitats que poden fer a
classe per acabar les fitxes i els hi demana que és el que els hi ha agradat més
de l’activitat.
2.2.2- VALORACIÓ GENERAL
Ens trobem davant d’una activitat naturalista, amb la particularitat que la
sensibilització per la conservació del medi s’emmarca dins un context urbà. Es
podria augmentar la importància de la relació parc- entorn, per així fer un gir
més cap a una visió socio-crítica de l’educació ambiental. Els procediments són
treballats a nivell d’observar i identificar i en aquest aspecte, es podrien
fomentar les habilitats manuals, introduint algun taller de plàstica i donar més
força a les habilitats socials, obrint el treball amb subgrups a d’altres parts de
l’activitat.
Els continguts treballats són a nivell de les ciències naturals i ciències socials.
La presència d’altres disciplines permetria ampliar l’espectre de temes a tractar,
com per exemple l’estalvi d’aigua. La sostenibilitat es tracta des de la dimensió
temporal, les emocions i la biodiversitat. Tant la incertesa, la diversitat social, la
multicausalitat, com el treball amb valors com l’autonomia, l’equitat o l’empatia,
ajudarien a fer aquest gir cap a un caràcter socio- crític de l’activitat.
L’activitat té molt d’èxit ja que és de les poques dirigides a infantil. A més, el fet
de tractar un tema que es pot relacionar amb el dia a dia dels infants i la
proximitat del parc al centre educatiu, també són claus. Això últim fa que el
context treballat sigui molt a nivell local i fa que es trobin a faltar referències a
nivell global. Es tracta el parc des d’una perspectiva diferent a l’habitual i les
activitats per introduir continguts es valoren positivament pels actors implicats.
El conte que s’explica a l’aula, juga el paper que s’espera, motivant als alumnes
de cara a la sortida. El dibuix que es fa a la pissarra per acompanyar la
narració, es podria substituir per un plafó amb peces de velcro. L’activitat de
descoberta al parc és interessant perquè permet una certa autonomia i
participació activa dels infants, tot i que bastant aconduïda per l’educadora. A
més la mestra hi té un paper important, ja que s’encarrega d’un dels subgrups.
Potser es troba a faltar que faci intervencions que relacionin el treball fet a
l’escola.
La fitxa de l’activitat és funcional ja que fa una divisió molt clara entre elements
naturals i artificials i està organitzada amb dibuixos. Es podria modificar la
metodologia d’omplir-la, anotant ratlles o creuetes, enlloc de diferenciar per
colors els elements observats.
Un altre punt a favor de la fitxa, és que incorpora tasques per a fer
posteriorment a l’aula. Tot i això, seria interessant que existís un dossier
d’activitats prèvies i posteriors.