avaluació de les activitats d'educació ambiental del pla de ...

En contraposició, l’ESD2 construiria capacitats per pensar críticament
sobre el que els experts diuen, explorant les contradiccions inherents en
la vida sostenible.
Això porta als autors a plantejar una nova definició de desenvolupament
sostenible: “Un procés on fer emergir un futur ecològicament i humanament
habitable, a través d’un aprenentatge continu responsiu que millori la condició
humana”. Es presenta l’aprenentatge com un procés col·laboratiu i reflexiu,
agafant la dimensió intergeneracional i la idea de límits ambientals.
La present investigació es situaria en relació al model d’educació ambiental
representat pel paradigma socio- crític. En relació a les diferents tipologies de
l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, la més coherent amb els
plantejaments d’aquesta investigació, seria la de tipus 3. Aquestes visions
donarien resposta als objectius de la diagnosi de les activitats d’educació
ambiental del PDE per a reorientar l’educació ambiental que s’ofereix en base
als reptes plantejats pel context internacional. Tal i com apunta García (2002),
les bases de l’ enfocament socio- crític serien la relació dels problemes
ambientals amb els aspectes socials i econòmics per aconseguir un canvi en el
pensament i en la conducta, amb la finalitat de qüestionar l’ actual model socio-
econòmic. En definitiva, implicar a tots en la resolució de problemes ambientals
de forma participativa, crítica i autònoma.
Quedaria per preguntar-se si l’ enfocament socio-crític de l’Educació Ambiental
proposat per Mayer, es correspon amb el tipus 3 de l’ Educació pel
Desenvolupament Sostenible que descriuen Vare i Scott, tal i com s’entreveu.
L’estudi en profunditat d’aquest aspecte es deixa per a futures investigacions.
1.3.2- El model de ensenyament- aprenentatge
Es parteix d’uns plantejaments des de la perspectiva de l’educació científica,
però que es poden incorporar perfectament a l’Educació per a la Sostenibilitat.
Segons Pujol (2003), en el món complexe actual, on la desigualtat social i la
insostenibilitat ecològica són presents en el dia a dia, fan falta uns canvis en la
forma de pensar, comprendre, sentir i actuar. És necessària una nova ètica,
una nova forma de pensament i una nova forma d’ actuar, com a reptes per a
conformar un món més just i sostenible (Fig. 2)
Fig.2- Característiques per a un món més justo i sostenible. Font: Pujol (2003)