avaluació de les activitats d'educació ambiental del pla de ...

L’Educació per la Sostenibilitat pot aportar elements que ens permetin avançar
cap a una societat ecològicament sostenible. S’han de fomentar valors, com l’
equitat que inclouen l’alteritat i la pluralitat. S’ ha de facilitar el veure el món
amb un ordre flexible i en equilibri dinàmic, on s’ inclogui una visió sistèmica de
la realitat, amb una relació de las parts amb el tot i del tot amb les parts, i amb
la complementarietat de conceptes antagònics indissociables.
I finalment, a nivell individual i col·lectiu, educar per a l’ acció, desenvolupant
habilitats com el pensament crític, la reflexió, la participació i la presa de
decisions.
A través d’ una visió socio- constructivista de l’ensenyament- aprenentatge,
s’ha de poder crear una dinàmica que ensenyi a pensar, a fer i a parlar. Fa falta
una confrontació d’ idees, plantejant un ensenyament dinàmic i participatiu, on
mitjançant el contacte amb la realitat es qüestionin els models escolars, a partir
dels models teòrics de la ciència. S’ha de fomentar un treball intel·lectual en lloc
de realitzar una activitat de constatació. S’han de practicar noves destreses i
procediments i adquirir noves actituds per a poder assumir responsabilitats en
un nou context. Per últim, s’ha de comptar amb el llenguatge com un mitjà d’
expressió i de construcció de representacions per a poder exposar les idees
dels alumnes, fomentant un model de participació horitzontal.
Els escolars han de prendre consciència dels aprenentatges que realitzaran,
regulant la presentació dels objectius, l’anticipació i planificació de l’acció i la
representació dels criteris d’avaluació. Finalment, s’ha de promoure un treball
en grup, seguint un model de gestió col·laboratiu.
Un dels punts importants de la diagnosi és comprovar si les activitats fomenten
una visió complexa del món (Bonil, Sanmartí, Tomàs i Pujol, 2004). Per a donar
resposta als problemes socials i ambientals actuals fa falta una forma de situarse
en el món. Conèixer la realitat a través de noves formes de sentir, pensar i
actuar es pot aconseguir mitjançant la complexitat, ja que pot aportar una nova
orientació dels valors, el pensament i de l’ acció. En aquest cas, s’ aposta per l’
ambiocentrisme, l’equitat i l’ autonomia. S’ incorporen diferents perspectives:
La visió sistèmica on els fenòmens són sistemes oberts que es van
autoorganitzant.
La perspectiva dialògica, on veiem que en els fenòmens del món
conflueixen elements complementaris que poden semblar antagònics.
I una perspectiva hologramàtica, en que les parts dels sistemes socials i
naturals constitueixen el tot i el tot es cada part.
El paradigma de la complexitat ha de ser una forma d’actuar sobre el món, on
la ciutadania sigui capaç de veure que pot intervenir en el model de vida per a
transformar-lo.
1.3.3- Model avaluatiu
L’ avaluació que s’ha utilitzat en la present investigació ha estat del tipus
formatiu, ja que se centra en la millora d’un programa educatiu, encara que la
filosofia ha estat la d’una avaluació diagnòstica, ja que s’ha efectuat un
visionat de l’estat de la qüestió, per després prendre decisions, encara que la