avaluació de les activitats d'educació ambiental del pla de ...

A nivell general, les activitats analitzades podrien potenciar el treball
manipulatiu, de manera que es presentés como un eix central del
desenvolupament de l’activitat. Estaríem parlant d’activitats amb un nivell alt de
continguts disciplinars i de reptes de l’actualitat, on es menciona l’ impacte
humà sobre el medi ambient, però sense relacionar el seu origen a causes
econòmiques o socials (excepte en el vector Energia). La visió complexa del
món que es presenta es mostra insuficient, tal i com passa en els materials
analitzats o en el discurs dels participants. Els continguts estan molt relacionats
amb el currículum escolar, però no hi ha sincronia entre els dos aspectes, ja
que normalment es realitza l’activitat quan encara no s’han treballat a l’aula. A
nivell de valors, tant en la realització de les activitats, com en els documents
associats i en el discurs dels participants, es treballa molt la sensibilització, i en
menor mesura l’autonomia, l’equitat, l’empatia,…
La conclusió és que determinats aspectes com la visió complexa del món o el
treball amb els valors, queden encara lluny del que seria un tractament òptim
sota la llum d’una Educació per a la Sostenibilitat.
b- La participació que es fomenta promou una intervenció autònoma dels
escolars i genera espais on es pugui desenvolupar?
La participació dels escolars en les activitats, es redueix a intervencions orals i
accions puntuals amb la finalitat d’aprendre procediments. Segons Hart (2001),
estaríem parlant d’una participació simbòlica. El rol dels/ de les docents seria
sobretot de control i el dels/ de les educadors/-s sobretot organitzar, introduir
els continguts i dirigir el desenvolupament de les activitats.
Les activitats promouen una participació poc autònoma i independent dels
escolars. Es generen espais de participació a nivell local, però no s’acaben
d’aprofundir, perdent oportunitats per a crear un treball comunitari en xarxa. Els
materials analitzats tampoc fomenten una participació activa dels/ de les
alumnes i els participants no valoren en profunditat el paper que han de jugar
els escolars.
c- Els mètodes pedagògics s’orienten en base a un model socio-
constructivista?
Les dinàmiques que es promouen van des de les activitats experimentals, els
jocs a l’aula i a l’ exterior, els itineraris, entre d’altres. Existeix un contacte
directe amb la realitat i es desenvolupa la pràctica de determinades habilitats,
però tal i com comenta Pujol (2003), les activitats que fomenten un
ensenyament aparentment participatiu i actiu, poden amagar classes
magistrals. La dinàmica de les activitats sol ser una primera part amb una forta
càrrega de continguts, la realització d’alguna dinàmica més o menys
participativa i una síntesi que sol fer referència a la part pràctica. El model
pedagògic utilitzat en les activitats, es basa en la transmissió de coneixements
por part dels/ de les educadors/-es, alternant amb preguntes als escolars.
Como descriu García (2002), podria tractar-se d’un constructivisme simplificat
on a través d’unes preguntes es va conduint als escolars cap a la resposta
correcta. Aquest tipus de funcionament podria ser degut a causes externes,
com la falta de temps, la necessitat de complaure les expectatives dels
docents, la dispersió dels escolars al trobar-se en un context diferent,…