GENESI
Vilamon, no t'ho he dit encara, és una petita ciutat, cap de comarca, del centre de Catalunya. <strong>El</strong>s seus orígens són un mercat en un indret en què es trobaven els camins de Barcelona a Lleida i dels Pirineus a Tarragona. En aquell mercat s'hi va construir una capella, que després fou església i que ara és una basílica, i en l'entorn del mercat i l'església va anar creixent el petit nucli, esgarrapant terreny als pobles veïns. La revolució industrial havia donat una bona empenta a la ciutat, i les fàbriques de teixits i les adoberies eren els principals arguments per a reclamar i exercir la capçalera comarcal. La guerra civil d'Espanya havia permès negocis molt lluents als vilamonins, que, en el decurs de la Gran Guerra, la segona mundial, aconseguien de vendre amb enorme facilitat els seus productes. Al final de l'any 1952 el batlle de la ciutat, un catòlic que en els escassos 340 metres d'alçada del poble havia aconseguit escalar fins al cobdiciat càrrec, va rebre l'ordre de traslladar-se, amb dos dels seus consellers, a visitaR el Governador Civil. L'ordre, com sempre, venia lliurada personalment pel cap de la Guàrdia Civil, i no contenia cap pista que pogués orientar sobre els motius que l'originava. <strong>El</strong> Sr. Codina va restar immers en la sorpresa i la contrarietat. <strong>El</strong>l desitjava no haver de viatjar amb els seus dos consellers, la seva experiència li feia entendre que d'aquella entrevista no en podia sortir res de bo, i recordava que el càrrec el va obtenir en una altra visita al Governador. Convençut com estava que la seva carrera no donava per a més, només se li acudia pensar que el Governador li donaria un bon disgust i que el pitjor de tot fóra que hi hauria testimonis. L'equilibri entre les forces del règim -falangistes, carlins, nacionalcatòlics i oportunistes de distint pelatge- no li podia portar res de bo, i ell, home contemporitzador amb totes les representacions locals d'aquests poders, no podia esbrinar de quina banda li venien els possibles enemics. Aquestes cavil·lacions, però, no li permetien ocultar el viatge i havia de dir-ho als membres del consistori. Va sentir la temptació de triar-se els dos acompanyants, però la prudència li va manar d'aprofitar un ple ordinari per dir-ho i veure les reaccions dels seus companys; d'aquesta manera ningú no el podria acusar de favoritisme i, afinant els sentits, podria descobrir els possibles conspiradors. La sala d'actes de l'Ajuntament era buida de públic, com sempre. només el "Cronista Oficial", que escriuria l'acord al petit setmanari. <strong>El</strong>s consellers s'entretenien en comentaris banals i, en intentar esbrinar la cara circumspecta del seu batlle, Sr. Codina, hi faltava, també com sempre, l'Antoni Gomà. Quan va fer acte de presència, ningú no li va tenir en compte que feia uns vint minuts que l'esperaven, semblaven tots agraïts que els fes l'honor de presentar-se a exercir aquell càrrec pel qual es va fer pregar i tothom li reconeixia que, essent el principal empresari de la pell de la ciutat, bestreure temps era un penós i en tot cas remarcable sacrifici que els feia. Quan va acabar el ple, en Codina els demanà que anessin al seu despatx en el qual -sense públic- els havia de comunicar una notícia. La majoria se'n mofava, de la referència al públic, inexistent, i es van sorprendre que l'Antoni Gomà els acompanyés. Van creure que la seva permanent indiferència explicava el fet que no li sorprengués la reunió al despatx de la "primera autoritat". <strong>El</strong> Sr. Codina va exposar amb claredat i fredor quasi mecànica l'ordre rebuda del Governador, va fer un immediat silenci i es mirà tots els presents per tractar de descobrir si algun sabia d'on venien els trets. <strong>El</strong> silenci va ser compartit i llavors en Codina es va adonar
- Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
- Page 3 and 4: VILAMON
- Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
- Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
- Page 9: físics o d'altra mena, pels quals
- Page 13 and 14: Ni que els terrenys on aniria el fu
- Page 15 and 16: Era una tarda de maig del 1952, la
- Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
- Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
- Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
- Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
- Page 25 and 26: l'endemà: les faríem des d'una di
- Page 27 and 28: El "Quico l'americano" tenia raó.
- Page 29 and 30: En arribar al barri la discussió e
- Page 31 and 32: En Cesc vivia al pis de sota casa m
- Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
- Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
- Page 37 and 38: Aquell últim any, abans d'anar a t
- Page 39 and 40: Vilamon, 10 de gener de 1997 Espera
- Page 41 and 42: obert les estances més secretes l'
- Page 43 and 44: Vas dir-me que se t'havia fet l'hor
- Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
- Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
- Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
- Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
- Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
- Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
- Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
- Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 61 and 62:
Hi ha vegades que la vida ens dóna
- Page 63 and 64:
que, amable fins a l'extrem, em va
- Page 65 and 66:
No era tant la venda com la manera
- Page 67 and 68:
Vol dir que hi tenia altres interes
- Page 69 and 70:
fer-ho. Cada diumenge al matí posa
- Page 71 and 72:
INDEX Títols pàgina _____________
- Page 73 and 74:
També jo vaig quedar sobtat en sen
- Page 75 and 76:
d'estudi, el mestre va acceptar/acc
- Page 77 and 78:
veïna que ens va veure baixar, vai
- Page 79 and 80:
GENESI
- Page 81 and 82:
que tothom estava tan peix com ell.
- Page 83 and 84:
L'ESPERIT PROTECTOR
- Page 85 and 86:
I és clar que tens memòria, potse
- Page 87 and 88:
Vols dir que les raons no són de t
- Page 89 and 90:
I en Carles Plensa va prendre el co
- Page 91 and 92:
I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
- Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
- Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
- Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
- Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
- Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
- Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
- Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
- Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
- Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
- Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
- Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
- Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
- Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
- Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
- Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
- Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
- Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
- Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
- Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
- Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
- Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
- Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
- Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo