El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

No, tiet, el mateix noi, es diu Eduardo.
I què t'ha dit?
Que li havien fet veure que anava equivocat, que quan em va atacar estava fora de si.
I ha vingut sol?
Sí, per què ho dius?
No, per res. Et va semblar que venia per la seva pròpia iniciativa?
Home, fer un pas així, o es fa convençut o no es fa.
Vaig treure'n conclusions positives, però volia que aquella iniciativa no vingués obligada, i
la mà de B. em semblava de tanta evidència que la trobava excessiva. Vaig pensar que el
que havia succeït em permetia concretar la meva teoria.
Descartava que B. actués a soles en els assumptes que es relacionaven amb el Barri, i
començava a creure que hi havia alguna cosa més. Vaig parlar amb en Joan, amic de la
infància que suposava més vinculat que jo a l'actual Barri i amb els qui hi havien viscut,
especialment perquè treballava en els magatzems de subministraments industrials més
grans de la comarca.
Què en saps de la relació de B. amb la gent del Barri?
No sé què em vols dir, concretament... el que sé és que està molt relacionat amb gent que ha
muntat negocis del sector de l'automòbil, en el qual, com ja saps, ell és un element
important.
Veuràs, Joan, t'ho pregunto perquè em va encarregar l'assumpte d'en Francisco Muñiz i
després, ara fa poc, ha intervingut en un problema que el meu nebot Oriol, el fill de la
Isabel, va tenir amb una colla de joves del Barri i, en cada cas, ha tingut una actuació vital.
No crec que hi hagi res d'estrany; en tot cas, res de reprovable. Què hi pots veure de negatiu
en el fet que s'ajudi a recuperar una propietat a un amic i que es resolgui un problema entre
joves?
No hi veig res de mal, només que tot plegat em desconcerta i, de fet, em replanteja la meva
relació amb el Barri, que, com tu ja saps, en no viure-hi, és molt llunyana.
Ara que ho dius, és cert que hi ha gent de la nostra edat que hi té més vinculació. Res de
nou, de fet.
No em va aclarir gran cosa, en Joan. Em va afermar, però, en la creença que jo havia
oblidat una part de les relacions anteriors, que vaig justificar per la meva tendència a no
mirar el passat. Els afectes, no obstant això, els tenia intactes vers la gent que durant
catorze anys havia constituït el meu veïnatge.
La meva inclinació a arribar al fons dels assumptes em va portar a intentar una última
conversa amb B., i el vaig convocar per parlar, invitació que, com sempre, va acceptar
amablement. Ens vam veure a casa meva i vaig anar directament al gra:
M'ha semblat descobrir que existeix un vincle especial entre els habitants del Barri, tant els
que hi viuen com els qui ja no hi som. M'agradaria que m'aclarissis si vaig errat.
Sembla que et sorprengui; no és gaire diferent del que fa la gent que es dóna suport pel fet
de pertànyer a qualsevol altra identitat.
Perdona'm, però em sembla que això va una mica més enllà.
Jo no ho veig així. Mira en el món de la feina, per exemple, sovint comprem productes i
serveis pel vincle més important: la confiança. Si has de buscar un pintor per casa teva, en
buscaràs un del qual et fiïs totalment. Els qui som criats al Barri tenim la sort de conèixer
profundament un bon nombre de famílies; així, doncs, si hem de triar en qui confiar, ho fem
en qui coneixem.