El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

More documents

Recommendations

Info

Jo no podia relacionar la nena que feia aquestes coses amb la noia que duia al meu costat i m'ho prenia com si fos un conte que m'explicaves, com una entremaliadura que d'altres havien protagonitzat. Aquell dissabte vaig sentir que era la primera vegada que seia a la terrassa de la gelateria amb una noia. Una noia que estava per mi i que nois més grans es miraven amb uns ulls que llavors en vaig dir bruts i que, ara ho sé, eren de desig. Vam parlar de moltes coses i tu em vas fer veure que el centre de Vilamon era com una realitat i el barri una altra de ben diferent i tu, en una opinió que vaig qualificar de solidaritat amb el barri i amb mi mateix, deies que t'agradava més la gent del barri, que el raval de Vilamon et semblava un aparador on tothom anava a lluir. Jo no vaig entendre tot el significat del que em deies i quasi va poder més el sentiment, proper a la vergonya, de viure en una barriada amb connotacions de marginació que no pas l'agraïment de la teva elecció. I quan vam tornar al barri em vaig posar transcendent i trist i a la fi tu ho vas entendre i em vas dir que miraries de tornar tan bon punt et fos possible. Quan el rellotge era a prop de les deu et vaig deixar a casa dels teus tiets i tu em vas fer passar per darrera de les galeries, on la foscor et va permetre ferme un petó a la galta i jo no vaig saber fer-te'n cap als llavis, i me'n vaig anar a casa content i lamentant no ser savi en amors, i vaig envejar els nois més grans que et miraven al raval. Havíem quedat per al diumenge a la tarda al cinema del barri. Seria el nostre últim dia, i a mi em va semblar poc. <strong>El</strong> matí el vaig passar voltant casa teva, però no et vaig veure. A la tarda em vas explicar que havies passat el matí i el dinar a casa d'uns parents que vivien a Vilamon, però no em vaig conhortar. Ara no puc recordar quines pel·lícules feien aquell diumenge. Recordo només la foscor que ens va permetre que, amb un moviment lentíssim, les nostres mans es trobessin i s'enllacessin i els dits fessin una festa en un contacte que a mi em va trasbalsar i em va excitar, i jo només tenia ulls per a mirar el teu rostre, que, savi i astut, mirava la pantalla, segura com estaves que jo no podia mirar enlloc més que els teus ulls. De tant en tant viatjàvem per les valls de la mirada de l'altre i ens fèiem etern aquell moment que tu trencaves amb una expressió de complicitat i de seny, i retornaves a la pantalla prement amb més força, si podies, la meva mà. En sortir anàvem amb colla, però ens vam anar retirant a soles per tal d'esgotar els pocs moments que ens restaven va semblar que tothom ho entenia i ens van deixar sols. Vam vorejar la barriada fins arribar a la paret que feia de límit el camp de futbol. Era de nit i vam seure al petit marge. Les mans es van continuar buscant, i totes quatre, lligades entre si, van explorar-se mútuament, fins que tu les vas separar i em vas acariciar la cara i, en tocar-me les orelles, no sentia el que em deies i vas assajar un petó als llavis que jo no vaig saber fer. Les mans van anar instintivament a la cintura i per res del món les volia treure d'on eren. Estava concentrat en uns llavis orbs i poc destres que no sabien besar, però que estaven inevitablement enganxats als teus, amb la boca tancada, inexperts però delitosos de tu. Sabia que aquell moment era irrepetible, per ser el primer, perquè no coneixia cap altra noia amb qui m'atrevís a fer res de semblant i perquè te n'aniries ben aviat. Excitat i trist, et vaig demanar que no t'enfadessis si et demanava una cosa i tu em vas dir que no m'enfadés si no la podies fer, i ple de dubtes et vaig dir que et volia veure les cames, que t'aixequessis les faldilles, i tu, en un moviment lent i magnífic, subratllat pels cotxes que des de la carretera t'il·luminaven, em vas deixar veure unes cames primes que s'acabaven en unes calces blanques i, quan et tenia així, et vaig besar i vaig acariciar el que veia amb una dolçor i temença que mai més he tingut.
Vas dir-me que se t'havia fet l'hora, que ho senties però que havies d'anar-te'n, i et vaig acompanyar. Et vaig preguntar si estaves enfadada i em vas dir que no en tenies cap motiu i que et recordés i que tu pensaries en mi. Al cap d'uns quants mesos va morir la teva àvia i jo vaig anar a veure quan els familiars sortien de casa per si hi eres, però no vas venir. <strong>El</strong> pas del temps va anar posant catifes de pols en el record: fa tres dies et vaig tornar a veure. Tu i jo som altres persones, però et mereixes aquest homenatge escrit, que jo només em sentiré autoritzat a publicar si me'l retornes. Si se'n va al cabàs del teu record també ho entendré. Amb tot el meu respecte, et saludo.
Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
Page 3 and 4: VILAMON
Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
Page 9 and 10: físics o d'altra mena, pels quals
Page 11 and 12: Vilamon, no t'ho he dit encara, és
Page 13 and 14: Ni que els terrenys on aniria el fu
Page 15 and 16: Era una tarda de maig del 1952, la
Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
Page 25 and 26: l'endemà: les faríem des d'una di
Page 27 and 28: El "Quico l'americano" tenia raó.
Page 29 and 30: En arribar al barri la discussió e
Page 31 and 32: En Cesc vivia al pis de sota casa m
Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
Page 37 and 38: Aquell últim any, abans d'anar a t
Page 39 and 40: Vilamon, 10 de gener de 1997 Espera
Page 41: obert les estances més secretes l'
Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
Page 61 and 62: Hi ha vegades que la vida ens dóna
Page 63 and 64: que, amable fins a l'extrem, em va
Page 65 and 66: No era tant la venda com la manera
Page 67 and 68: Vol dir que hi tenia altres interes
Page 69 and 70: fer-ho. Cada diumenge al matí posa
Page 71 and 72: INDEX Títols pàgina _____________
Page 73 and 74: També jo vaig quedar sobtat en sen
Page 75 and 76: d'estudi, el mestre va acceptar/acc
Page 77 and 78: veïna que ens va veure baixar, vai
Page 79 and 80: GENESI
Page 81 and 82: que tothom estava tan peix com ell.
Page 83 and 84: L'ESPERIT PROTECTOR
Page 85 and 86: I és clar que tens memòria, potse
Page 87 and 88: Vols dir que les raons no són de t
Page 89 and 90: I en Carles Plensa va prendre el co
Page 91 and 92: I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo
show all

El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?