El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Ni que els terrenys on aniria el futur barri del Pilar fossin més enllà del cementiri, ni les
reticències d'algun falangista, ni haver de convèncer la família Fura, vell republicà i quasi
l'únic terratinent de Vilamon, ni tampoc la manca total del més mínim servei: aigua, llum,
etc., ni els vaticinis d'una zona que seria marginal i conflictiva, no van preocupar gens ni
mica el Sr. Codina. Tenia el vist-i-plau del Sr. Gomà, la conformitat de la família Fura,
pressionada convenientment, i l'acceptació del Governador Civil. Se sentia fort i satisfet, i
els cercles on la crítica en forma de burla s'havia estès restarien callats. Ell havia actuat com
corresponia a un batlle i la seva autoritat surava a Vilamon. Les interioritats de la seva
història no eren conegudes de ningú, i els qui les sabien no en parlarien mai.
Al cap de tres anys, el Bisbe de Vic, les principals autoritats i els primers ocupants del barri
en celebraven la inauguració. De Vilamon només hi havia els membres del consistori i els
del Sindicat Vertical, els quals havia estat encarregats de les adjudicacions dels habitatges.
També hi havia, per primera vegada a Vilamon, uns estranys personatges, plens d'estris que
els curiosos només havien vist en el cinema, i tots se sentien protagonistes d'aquella
pel·lícula que les filmadores del No-Do estaven enregistrant. Tothom somreia i saludava.
Els nens duien el cap rapat; les nenes, trenes i faldilles llargues. Els homes principals duien
barret. Les autoritats passejaven cerimonioses sota el pal·li del bisbe. Jo, a Vilaverd, ho veia
tot inconscient que m'ensenyaven el que seria el meu barri durant quasi catorze anys.