Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Jo no podia relacionar la nena que feia aquestes coses amb la noia que duia al meu costat i<br />
m'ho prenia com si fos un conte que m'explicaves, com una entremaliadura que d'altres<br />
havien protagonitzat.<br />
Aquell dissabte vaig sentir que era la primera vegada que seia a la terrassa de la gelateria<br />
amb una noia. Una noia que estava per mi i que nois més grans es miraven amb uns ulls que<br />
llavors en vaig dir bruts i que, ara ho sé, eren de desig. Vam parlar de moltes coses i tu em<br />
vas fer veure que el centre de Vilamon era com una realitat i el barri una altra de ben<br />
diferent i tu, en una opinió que vaig qualificar de solidaritat amb el barri i amb mi mateix,<br />
deies que t'agradava més la gent del barri, que el raval de Vilamon et semblava un aparador<br />
on tothom anava a lluir. Jo no vaig entendre tot el significat del que em deies i quasi va<br />
poder més el sentiment, proper a la vergonya, de viure en una barriada amb connotacions<br />
de marginació que no pas l'agraïment de la teva elecció. I quan vam tornar al barri em vaig<br />
posar transcendent i trist i a la fi tu ho vas entendre i em vas dir que miraries de tornar tan<br />
bon punt et fos possible. Quan el rellotge era a prop de les deu et vaig deixar a casa dels<br />
teus tiets i tu em vas fer passar per darrera de les galeries, on la foscor et va permetre ferme<br />
un petó a la galta i jo no vaig saber fer-te'n cap als llavis, i me'n vaig anar a casa content<br />
i lamentant no ser savi en amors, i vaig envejar els nois més grans que et miraven al raval.<br />
Havíem quedat per al diumenge a la tarda al cinema del barri. Seria el nostre últim dia, i a<br />
mi em va semblar poc. <strong>El</strong> matí el vaig passar voltant casa teva, però no et vaig veure. A la<br />
tarda em vas explicar que havies passat el matí i el dinar a casa d'uns parents que vivien a<br />
Vilamon, però no em vaig conhortar.<br />
Ara no puc recordar quines pel·lícules feien aquell diumenge. Recordo només la foscor que<br />
ens va permetre que, amb un moviment lentíssim, les nostres mans es trobessin i<br />
s'enllacessin i els dits fessin una festa en un contacte que a mi em va trasbalsar i em va<br />
excitar, i jo només tenia ulls per a mirar el teu rostre, que, savi i astut, mirava la pantalla,<br />
segura com estaves que jo no podia mirar enlloc més que els teus ulls. De tant en tant<br />
viatjàvem per les valls de la mirada de l'altre i ens fèiem etern aquell moment que tu<br />
trencaves amb una expressió de complicitat i de seny, i retornaves a la pantalla prement<br />
amb més força, si podies, la meva mà.<br />
En sortir anàvem amb colla, però ens vam anar retirant a soles per tal d'esgotar els pocs<br />
moments que ens restaven va semblar que tothom ho entenia i ens van deixar sols. Vam<br />
vorejar la barriada fins arribar a la paret que feia de límit el camp de futbol. Era de nit i vam<br />
seure al petit marge. Les mans es van continuar buscant, i totes quatre, lligades entre si, van<br />
explorar-se mútuament, fins que tu les vas separar i em vas acariciar la cara i, en tocar-me<br />
les orelles, no sentia el que em deies i vas assajar un petó als llavis que jo no vaig saber fer.<br />
Les mans van anar instintivament a la cintura i per res del món les volia treure d'on eren.<br />
Estava concentrat en uns llavis orbs i poc destres que no sabien besar, però que estaven<br />
inevitablement enganxats als teus, amb la boca tancada, inexperts però delitosos de tu.<br />
Sabia que aquell moment era irrepetible, per ser el primer, perquè no coneixia cap altra noia<br />
amb qui m'atrevís a fer res de semblant i perquè te n'aniries ben aviat. Excitat i trist, et vaig<br />
demanar que no t'enfadessis si et demanava una cosa i tu em vas dir que no m'enfadés si no<br />
la podies fer, i ple de dubtes et vaig dir que et volia veure les cames, que t'aixequessis les<br />
faldilles, i tu, en un moviment lent i magnífic, subratllat pels cotxes que des de la carretera<br />
t'il·luminaven, em vas deixar veure unes cames primes que s'acabaven en unes calces<br />
blanques i, quan et tenia així, et vaig besar i vaig acariciar el que veia amb una dolçor i<br />
temença que mai més he tingut.