El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

En Cesc sabia que quan aquells lladregots havien ferit en Tyrone Power no l'havien mort.
Que se'n sortiria i que a l'hospital dirien que estava molt pitjor perquè pogués sortir
d'amagat i atrapar definitivament aquells homes dolents que sempre duien barrets negres
amb betes blanques i un pentinat lluent de brillantina.
En Cesc sabia dir-me que aquella dona fatal, que duia un vestit negre ajustat i procaç, era
dolenta i el "Noi" finalment se n'adonaria.
A la mitja part vam anar a comprar una bossa de cacauets i un xiclet i vam sortir fora, on, a
part de fer un riu, els nens jugàvem tot imitant el "Noi" o d'altres personatges de la
pel·lícula. He de dir, però, que, per a mi, aquest ritual, el de continuar l'acció en la imitació,
era totalment nou. Altra volta la manera de veure les coses que en Cesc tenia em van servir
de model. En Cesc dirigia el joc d'imitació i si un volia fer de dolent ens dedicàvem a
assetjar-lo, fent així la més divertida modalitat del "cuc i amagar" que jo havia conegut.
Un timbre ens avisava que començava la pel·lícula.
Aquesta era de "l'Oeste" i en Cesc la vivia amb una total intensitat. He de dir, però, que
també dominava altres aspectes. M'advertia amb total encert que es produiria un canvi de
rotlle. Jo no ho entenia, però ell em va fer veure que quan al cantó de dalt, a la dreta de la
pantalla, hi sortien uns senyals: triangles, estrelles i altres marques, llavors en molt poc
temps saltaria la pel·lícula. A vegades canviant el color -quan era de color- o fins i tot el
doblatge. Detalls tots ells que jo no havia reparat, però que a en Cesc li eren del tot
familiars.
En Cesc es posava dos dits a la boca i feia un xiulet molt estrident, ric en tonalitats, i quasi
sempre el seguien d'altres nois, tots més grans. En Cesc era el líder natural del cinema, i jo
fins aquella tarda no me n'havia adonat. Xiulava llarg i de menys a més fort quan la
pel·lícula s'enfosquia; i quan es tallava feia un xiulet fort i sec abans que s'obrissin els
llums, i si tardaven molt a recomençar la projecció, feia un xiulet acompassat tot esperant, i
aconseguint, altres xiulets de la sala.
En sortir els nens comentàvem els passatges més excitants de la pel·lícula i tots quedàvem
en evidència quan en Cesc assenyalava els aspectes més complexos i detallats. Qualsevol
detall, imperceptible per als altres, constituïa una font de significat per al meu amic. Jo
estava del tot satisfet i començava a pensar que la intensitat amb què ell vivia les coses era
el que jo realment admirava del meu veí i amic.
Al cap d'uns quants dies, potser dues setmanes, en Cesc estava molt content.
Saps que he parlat amb el Sr. Jorba?
Quin Sr. Jorba?
Sí, home! El que "tira" la pel·lícula al cinema.
Vaig fer una cara d'ignorant que en Cesc va entendre immediatament.
El Sr. Jorba és el qui fa anar la màquina del cinema i sempre l'ajuda algun noi. Ara li plega
el qui l'ajudava i m'ha dit que potser sóc molt jove, però que em posarà a prova.
Vaig veure-hi inconvenients i els hi vaig exposar. Poc em podia imaginar que, com en tot el
que en Cesc feia, ell hi veia sempre molt més lluny.
Cesc, vols dir que et divertirà? Penso que no podràs gaudir de les pel·lícules com ara ho fas.
No crec que des de dintre d'aquell quartet puguis veure la pel·lícula.
Tot al contrari. No has vist mai com ho fan?