El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Mai no sabré si en Marcel·lí voldria que jo hi fos aquí... però tant li fa. He vingut perquè la
Remei m'ho ha demanat. Perquè la Remei i la Sara sempre s'han parlat i han fet com si no
es donessin per afectades pel fet que en Marcel·lí i jo faci més de trenta anys que no ens
parlem. M'adono que ho dic en present, com si encara poguéssim parlar. Aquesta reflexió i
el fet que un capellà que no coneix quasi ningú dels qui ara som a l'església i d'altres
circumstàncies fan que aquest acte religiós em provoqui una certa hilaritat, que òbviament
reprimeixo, pel respecte que la Sara i els fills, les dues noies i els nois i les seves famílies
em mereixen. Tampoc no seria seriós que un home de 72 anys fes broma d'un acte
mortuori. Però avui encara tinc un record gens dramàtic del motiu de la nostra desavinença
i, com sempre, prefereixo el record amable d'una persona a la qual mai no he desitjat res de
mal però que, tan gamarús com jo, mai no va fer cap pas per a resoldre un malentès que,
avui més que mai, és del tot insignificant.
Eren tantes les coses que ens unien que el fet de no parlar-nos era fins i tot simpàtic.
Sabíem l'un de l'altre per les respectives famílies i ens coneixíem de quan érem dos
ganàpies de setze o disset anys i jugàvem a futbol.
Vaig ésser jo qui li a dir que vinguessin de l'Espluga de Francolí a Vilamon a viure al
nostre barri. Carallot! Mai no m'ho va agrair gens ni mica. Què hi haguera fet en un poble
on ja no li quedava res? Bon estruç estava fet el seu pare! Ja ha tingut en qui assemblar-se,
malgrat que no es poguessin veure.
Sempre va viure esperant que a la mort del pare a ell li tocaria una bona herència. Innocent!
No volia ni sentir parlar de la dona que es casà amb son pare, quan va morir la mare. I quan
li ho deies et recordava que la mare tenia unes terres a la sortida del poble, on més endavant
van fer la carretera de Valls, i els diners que va rebre no van ser res, tot i que, com en tota la
resta, en Marcel·lí tenia un món de fantasia en el qual ell era superior als altres que vivíem
al barri. Es creia que la seva estada era provisional. Ara és dintre un taüt que ben aviat el
durà per sempre al cementiri, a prop del barri.