El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Quan tothom tenia mobles vingué el temps dels electrodomèstics, que, de fet, ja s'havien
anat introduint de mica en mica. La meva activitat anava enxiquint-se per la mateixa
saturació del mercat i perquè, per sort, tothom treballava i podia comprar sense tant de
crèdit. Els comerciants de Vilamon també es van espavilar i es van adonar que la gent del
Barri eren bons pagadors. A més, els comerciants dels electrodomèstics varen néixer dintre
la cultura de la venda a terminis.
Per aquell temps jo havia estalviat uns quants diners i ja tenia un pis propi. Em vaig adonar
que el futur immediat eren els estris per a la llar que anaven amb corrent: les ràdios,
rentadores, planxes, cuines i cada dia més invents que facilitaven el confort a les famílies.
Els televisors foren els grans dinamitzadors del comerç dels electrodomèstics. Altra vegada,
doncs, vaig començar quasi de nou i vaig llogar el local on vaig tenir botiga durant uns
vint-i-cinc anys. Comptava amb una clientela feta, la del Barri, pensava també que Vilamon
havia crescut prou per a fer altres nous clients, i així va ser.
El sistema de vendes continuava essent fiat. Llavors vaig substituir el sistema de llibretes
pel de fitxes. No les guardo perquè la botiga, tot i que em va donar diners, no tenia el
component emocional que l'aventura del Barri em va representar.
Tornàvem a seure. Aquell home i jo havíem parlat, primer drets i, seguint unes indicacions
quasi imperceptibles que m'anava fent, ens havíem acomodat.
Ara el senyor Gabriel em mirava com si m'interrogués,
Creu que el que tinc li pot ser d'utilitat per al seu llibre?
Sens dubte és una informació de gran valor, una troballa que tothom voldria fer, però no
tinc prou clar com utilitzar-la.
Què vol dir? No té una idea sobre les històries que vol retratar?
Fins fa ben poc, abans que parléssim, volia escriure sobre els primers anys del Barri. Ara en
tinc tanta informació i tan fidel que m'aclapara i, ho he de reconèixer, no sé com fer-la
servir.
Quin tipus de literatura fa?
La pregunta em va deixar en blanc el cervell. No estava escrivint amb un patró premeditat i
per un moment vaig témer que el senyor Gabriel fos un entès en literatura i que
desqualifiqués el que fins aquell moment havia escrit sense un patró, guiat per l'emoció i el
record, sense cura de l'estil ni d'altres floritures que jo no dominava. Altra vegada els meus
temors eren infundats...
Vull dir que si pretén fer unes històries realistes, amb personatges identificables o si li
interessa més el simbolisme, diguem-ne una literatura més fantàstica.
Miri, no voldria que ningú s'hi sentís personalment retratat, vull que tothom s'identifiqui
perquè hagi estat capaç de reflectir l'esperit del que vam viure.
Ho entenc i li ho aprovo. Jo li poso aquests documents a la seva disposició, però no voldria
que fossin utilitzats de forma literal.
Li ho agraeixo i li ben asseguro que no tinc intenció de fer-ne un ús que no sigui
acceptable. En qualsevol cas, si d'aquestes llibretes en surt alguna història, li'n demanaré
l'aprovació.
Eren les set de la tarda i em va semblar que la bona disposició del senyor Gabriel donava
per a més. Se'l veia disposat a parlar, i vaig aprofitar l'avinentesa.
Estava ben convençut que vostès vivien al Barri.
Es pot dir que jo hi vivia, però no hi dormia. Sempre vam viure al centre de Vilamon. No
m'estranya la seva creença. En realitat durant aquells cinc primers anys m'hi vaig sentir
molt integrat.