El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

fills de gent que en altre temps eren iguals -la meva germana Isabel i els pares d'aquells
nois-, ara podien estar tan radicalment oposats. El pessimisme històric se'm feia present.
Va passar una setmana sense novetat, l'Oriol s'anava recuperant amb la celeritat que només
la joventut n'és regalada, quan B. em va dir que aquell vespre em passaria a recollir per anar
a casa del xicot que jo volia veure.
La meva bona disposició no em proporcionava tota la tranquil·litat que desitjava, però
estava completament decidit a arribar fins al final del meu intent.
Quan anàvem cap al Barri em vaig adonar que feia més de deu anys que no entrava en cap
pis d'allà, des que va morir la meva mare. Estava trasbalsat, però tenia la tranquil·litat que
B. em donava.
El xicot era fill de l'Eduardo, una mica més jove que jo, i el coneixia més pel seu pare que
per ell mateix. La seva esposa tenia la humilitat gravada al rostre, les mans i la vestimenta.
El pis era igualment humil i les olors de la cuina s'expandien inevitablement pertot. Vam
seure al voltant de la taula. El jove tenia els trets externs que es podien imaginar: texans
negres ajustats, sabatilles esportives altes, samarreta estampada amb motius fantàstics i
violents, cabell llarg i arracada a l'orella esquerra. Impossible que em mirés als ulls. El seu
pare es lamentava que no estudiés, que no els portés res més que problemes, que ell a dintre
a casa el dominava però a fora no el podia controlar. Les males companyies, que no feia
tant que era un bon estudiant, que ja era major d'edat...
I tu què hi tens a dir? Sembla que ets molt home quan ets voltat de la teva colla! -estava
empipat amb aquell jove i no em podia sobreposar.
Ells també eren colla -la seva veu era quasi inaudible.
No és la informació que a mi m'ha arribat.
No sabeu el greu que em sap. Justament li han fet a un noi que la mare és del Barri -el pare
ho deia compungit i sincer.
És que això no s'ha de fer ni al meu nebot ni a ningú. Si tens problemes amb la noia els
resols amb ella i, si els tens amb ell, sigues prou home per afrontar-los a soles -aquell posat
de mosca morta em posava violent.
Hem vingut a resoldre els problemes. Tu tens el més gran -B. ho deia referint-se al jove-,
has decebut els teus pares i, com pots veure, també hi ha qui et pot respondre amb la teva
pròpia moneda, i ja saps que tens el Barri en contra. Els teus companys s'excusaran amb tu i
els qui creies amics seran els primers de desertar; en fi, que ho tens malament. Ja saps en
què hem quedat. Diga-li a aquest home que et sap greu i demana-li que retirin els càrrecs;
sempre et servirà davant del judici i de les possibles sancions governatives.
Vam deixar aquell petit i trist pis, i aquella gent em dolia, els pares no podien fer-hi res i el
noi quasi tampoc. Al capdavall aquell jove era l'expressió de la impotència, l'element fort i
mal dirigit d'una situació que continuava essent de marginalitat.
Quan havien passat uns quants dies l'Oriol em va dir que volia parlar amb mi. Vaig anar a
casa seva i la Isabel ens va deixar sols; en Joaquim no hi era.
T'agraeixo el que has fet per mi.
No m'ho agraeixis, explica-m'ho -no sabia ben bé de què em parlava, ni el que ell podia
saber.
M'ha vingut a veure l'Eduardo.
El pare del noi?