El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

tercer. Al cap de dos dies ens vam veure i li vaig exposar el meu punt de vista sobre
l'assumpte que m'havia encomanat.
Per a salvar la finca necessitem unes quantes coses, totes imprescindibles.
Tu diràs, mirarem si s'hi pot arribar.
Necessitem uns cinc milions de pessetes, efectives en 10 dies, un home de palla a qui
adjudicarem la finca i que no tinguem dubte que retornarà la casa tan bon punt li reclamem.
El més complicat serà el moment de la subhasta.
Què et cal per a resoldre-ho. Desconec com funcionen les subhastes i com actuen els
subhasters.
Mira, a Vilamon solen venir-n'hi quatre o cinc, i potser algun d'aquí mateix, n'hi ha dos o
tres. Entre ells tenen una jerarquia, per la qual decideixen qui es quedarà la finca que és
objecte de subhasta. Els altres cobren uns diners en el decurs d'un acte previ a la subhasta,
davant el jutjat, en el que ells en diuen "la subhastilla"; però en tot això nosaltres no hi
podem entrar.
I si volem anar directes a la subhasta, passant per sobre d'ells?
Encariran tant el preu que ens el faran impossible.
I si els donem diners?
Ens pot costar molts diners; entre ells tenen uns codis que no respecten amb els profans.
Alguna manera hi deu haver de saltar-nos tot això.
Quan convé ells utilitzen la força, sobretot als jutjats de Barcelona; aquí els hi costa més
perquè són pocs. Però no cal refiar-se'n massa.
Si és per gent, no hi pateixis; quantes persones necessites?
Com més, millor.
Digue'm un nombre, no podem fer venir tot el Barri.
Home, entre trenta o quaranta seria ideal. Hem de tenir en compte la Guàrdia Civil.
Què vols dir, que la Guàrdia Civil ens pot anar en contra?
Si deixem que els subhasters entrin a la subhasta, ho tenim molt malament.
Ja ho entenc, caldrà preparar-ne uns quants de decidits. Amb la família d'en Francisco
Muñiz en tindrem prou. Els altres faran pinya.
Aniria bé que en un moment determinat algú reclamés l'atenció dels guàrdies, i llavors fer
fora els subhasters.
Deixa-m'ho a mi, ja ens en preocuparem. Dos o tres dies abans ens reunirem amb els més
decidits. Potser que ens veiéssim fora del teu despatx.
Serà millor; tu em dius on i, jo ja faré cap.
Tot va anar com un rellotge. Vam utilitzar el factor sorpresa amb encert total. El dia de la
subhasta érem vint-i-cinc o trenta homes al vestíbul del jutjat número 3. Quatre subhasters
de fora i un de Vilamon feien la seva. Quan faltaven deu minuts per a començar l'acte de
subhasta, sis homes els van rodejar i els altres s'hi van acostar; les intencions eren clares i
definitives:
Si voleu cent mil pessetes entre tots, teniu-les i ja podeu anar!
Entrarem a la subhasta i la farem pujar, vostès no en tenen ni idea.
Amb aquestes va pujar la Consuelo, cunyada d'en Francisco Muñiz, i, cridant com un
posseïda, va endur-se els dos guàrdies civils presents al jutjat.
Vinguin, ràpid, que s'estan matant! Són a la cantonada, vinguin que s'estan matant!
Quan els guàrdies eren fora, els homes del barri, actuant tots a l'una, van empènyer els
subhasters escales avall sense donar-los oportunitat de reaccionar, i van deixar a B., en