El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Hi ha vegades que la vida ens dóna sorpreses que en diem casualitats, explicables també
des del càlcul de probabilitats, però què, ben mirat, són les peces que ens manquen per al
trencaclosques. Només així em puc explicar les circumstàncies encadenades que em van
dur fins a les llibretes blaves que, potser inconscientment, desitjava trobar i de les quals
desconeixia la pròpia existència.
Que en Roger es volgués tornar a casar a Vilamon, havent-se casat feia quasi un any a
Toronto, on vivia amb la Mitchelle, a qui havia conegut a Nova York i resultés que era néta
de catalans que vivien al Canadà, representava un cúmul de fets ben curiosos. Els pares de
la Mitchelle volien viatjar a la terra dels avis i van aprofitar-ho per venir a conèixer a la
família del seu gendre. En Roger m'havia demanat que col·laborés en l'organització del
casori, i jo ho vaig fer amb la diligència que l'amistat obliga.
A l'hora de l'àpat tot això no ho tenia en compte. Havia fet la meva feina i em tenia ben
guanyat el gaudir d'aquell acte poc convencional i prou emotiu per les especials
circumstàncies que l'envoltaven.
Vam trobar la taula on ens havien instal·lat i vam saludar amb cortesia els presents.
Coneixia gairebé tots els companys de taula, tret d'una parella que aviat em van presentar.
Quan em van dir: Natàlia i Antonio, em fou familiar, i el vaig interrogar:
Antonio Meléndez, potser?
Sí; em coneixes?
I tu, tu no em coneixes? Sóc en Xavier, del Barri.
Em va reconèixer immediatament i va repetir l'encaixada de mà amb més força i afectivitat.
Quina casualitat! Feia temps que no tornava a Vilamon i feia molts anys que no ens vèiem.
Per on pares?
Vivim a Cornellà -m'assenyalà la Natàlia.
Nosaltres ens estem a Bonesaigües -li vaig dir.
Quasi no us heu mogut... Els teus pares, com estan?
Van morir, ja fa uns quants anys; no hi tinc família, ara, al barri.
Jo gairebé tampoc, els meus pares viuen a Vilanova, a casa de ma germana. M'hi resten
només uns tiets avis.
Així, quants anys fa que no hi has anat?
Potser en fa quinze. Però sempre que venim a Vilamon, a casa dels pares de la Natàlia, veig
algú del barri.
Llavors vaig saber que la Natàlia era família d'en Roger, que l'Antonio continuava
treballant en la reparació d'electrodomèstics, que la seva esposa era mestra, que es van
establir a Cornellà perquè a ella la van destinar a una escola d'allí quan va aprovar les
oposicions i que ell va treballar primer per a una gran botiga, en el taller de reparacions i
que, més endavant, va plantar-se un taller propi, com a servei tècnic oficial de distintes
grans marques, i que ara tenia treballadors al seu càrrec. Me'n vaig alegrar i el vaig posar al
dia sobre les meves actuals circumstàncies personals i professionals.
Què en saps, del Barri, tu que n'ets molt més a prop?
Doncs mira, justament ara estic escrivint uns contes sobre el barri. Una colla em va
engrescar a fer-ho i ho estic complint.
Em sembla una bona idea, i a fe que hi ha molt per contar. A vegades he pensat que el barri
va ser com aquells pobles de "l'Oeste" que vèiem a les pel·lícules. Pobles que s'anaven
formant sense gaire ordre i amb pocs, poquíssims, recursos.