El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

No era tant la venda com la manera de vendre. Jo no tenia establiment, havia d'improvisar, i
la gent em localitzava pels carrers del barri, per les cases quan anava a cobrar o, fins i tot, al
bar on em vaig acostumar a passar-hi algunes estones, que sempre eren productives, tant
pels negocis que hi feia com per la simple convivència amb els veïns.
Va arribar un moment que tenia quasi tres-cents clients al Barri.
Devíeu necessitar un despatx per a controlar tanta clientela.
Amb això vaig haver d'inventar. De tècniques de venda, no en tenia ni idea. Vaig aplicar
principis d'ordre que havia après en els teixits. Cada família era una llibreta, on anava
anotant els mobles que compraven i els terminis de pagament i la primera fulla de la llibreta
contenia les dades personals...
Es va aixecar de la seva butaca i es va girar cap a un armari integrat a la biblioteca que
cobria tot el pany de paret. Va obrir un porticó i va buscar amb parsimònia una llibreta de
tapes blaves, una de les cents de llibretes que aquell armari contenia. Era una llibreta que
vaig reconèixer perquè era com les que fèiem servir a l'escola. Estava cosida amb dues
grapes pel llom, no tenia gaires fulls i les ratlles eren dues de fines; en dèiem llibreta de
cal·ligrafia.
Aquella que el senyor Gabriel va extreure de l'armari era vella però es veia ben tractada. Va
seure i es posà a llegir.
José Fernández i Magdalena Gené, adreça... ocupació... tingui, vostè mateix la pot veure...
Estava captivat per aquella llibreta en què, a part de les dades dels pares, hi havia les dels
meus germans i la meva. Aquell home tenia enregistrat on treballava el meu pare i el meu
germà gran, desprès les germanes. La segona pàgina posava: . Darrera les pàgines, amb el calendari de pagaments i en tinta diferent, bolígraf
o llapis, les anotacions dels pagaments. Continuava la llibreta amb altres mobles que
successivament anava comprant la meva família i dels quals podia recordar els colors i la
posició que van ocupar en el petit menjador que teníem.
Allí, en aquella llibreta, hi havia un tresor d'informació sobre la meva família. Vaig
recordar el senyor Gabriel quan, molt més jove, venia a cobrar cada dissabte a la tarda, i el
recordava també com un personatge que formava part del paisatge humà del barri, de tal
manera que jo creia que hi vivia.
Vaig revisar aquella llibreta en silenci absolut que ni el senyor Gabriel ni la seva esposa van
trencar. Suposo que en tancar la llibreta m'era difícil de contenir l'emoció, i llavors em va
dir:
Vingui amb mi, li ensenyaré les llibretes que guardo.
El vaig acompanyar a l'armari on, ordenades, s'hi guardaven més de tres-centes llibretes,
separades entre si per uns cartrons marrons, apilades i vistes pel llom, les tapes es podien
veure enfonsades, i de cada cartró hi penjava un paperet amb adreces. Després vaig saber
que els papers havien estat enganxats amb cola i que les divisions eren per edificis i per
pisos, amb l'ordre en què el client vivia, de baix a dalt.
Aquest ordre em permetia controlar el que havia d'anar a cobrar a cada família.
El més extraordinari és que ho hagi guardat, després de tants anys.
Home, no em feien gaire nosa i tenir aquesta memòria escrita és com un reconeixement al
Barri que em va permetre convertir-me en un comerciant.
De quin any a quin any hi és guardat?
Del 1956 al 1961.
Què va passar desprès?