PRIMER AMOR
Vilamon, 10 de gener de 1997 Esperança, Tinc veritables problemes per encapçalar aquesta carta. Com posar en un concepte el motiu d'escriure't? Estimada? Recordada? Benvolguda?... Res no s'escau ni encerta. <strong>El</strong>s dubtes arriben, fins i tot, en pensar si et recordes de mi. Vull dir si ara casaries el record i la persona. Jo vaig casar-los i no era fàcil. Quants anys fa? Trenta-i-quants?... I, en canvi, et vaig veure en l'última Fira de Reis de Vilamon, sota la pluja, comprant planter. De sobte, en veure't de cara, de fit a fit, vaig veure els mateixos ulls de quan tenies catorze anys. Tu vas tenir una impressió que, com jo, no vas poder derivar cap al convencionalisme: Hola, com estàs?... Només la mirada i després fixar-nos en les persones que ens acompanyaven: la meva esposa, el teu marit i dos joves, noi i noia, que vaig creure que eren els teus fills. Cap salutació, cap paraula i, no obstant això, la certesa de l'emoció. Voldria tranquil·litzar-te respecte a les intencions d'aquest escrit. Cal que sàpigues que la vida, més per tossuderia que per encert, m'ha permès d'expressar-me escrivint i ara, que escric un llibre de contes sobre el barri on vaig viure 14 anys, t'hi volia incloure i fer públic i disfressat alhora aquell esdeveniment que, per a mi, va representar la nostra petita i quasi innocent història d'amor. En veure't al cap de tants anys vaig pensar que no hi tenia cap dret i que la nostra història no la podia utilitzar sense el teu consentiment. Ara penso que aquesta carta sempre quedarà entre tu i jo i que no pretén altra cosa que fer-te arribar el record i, passat pel sedàs del temps, el meu agraïment. Perquè la nostra inexperta experiència va representar l'entrada al món dels sentits i del sentiments i, en aquells anys en què tot el que tenia a veure amb els sentits i fins i tot els sentiments que forçosament els sentits generen era sinònim de pecat, poder experimentar el desig, l'acceptació, la complicitat i el tacte era prou extraordinari perquè avui, quan sabem que només amb la ignorància i l'engany es pot mantenir la repressió, avui dic, encara l'agraïment sigui l'impuls en què millor et puc trobar. No tinc cap certesa sobre com vas viure aquells quatre dies d'agost d'aquell any 1963. L'experiència m'ha ensenyat que podem viure els mateixos fets i sentir-los ben diferentment l'un de l'altre. Et parlo només de com jo els vaig sentir i en parlo a l'única persona que té el dret de compartir-ho: tu. Quan et vaig conèixer havies vingut al barri a visitar els teus avis, que hi vivien amb uns tiets -això em vas dir- i, per a mi, m'havies vingut a conèixer. Eres al petit parc infantil i ni tu ni jo no érem dos nens: tu tenies catorze anys i jo en tenia tretze. Eres de fora i ni a tu ni a mi no ens podien afectar ni passat ni futur. No ens coneixíem i probablement no ens tornaríem a veure. Per això vam saber convocar el més nou i fresc que podíem tenir en les nostres persones. Te'n recordes? Era dijous al captard i em vas preguntar si m'agradaven els Beatles i jo, que per influència de les meves dues germanes més grans els havia escoltat fins a l'exasperació dels pares, et vaig dir que sí, i que si volies podríem anar al bar de l'entrada del barri, venint de Vilamon, on hi havia una màquina de discos i on vam escoltar el Twist and Show i el vam ballar sols, perquè dintre, on hi havia el tocadiscos no hi havia ningú, i jo vaig creure que eres el ser més meravellós que havia conegut i seguia els teus
- Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
- Page 3 and 4: VILAMON
- Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
- Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
- Page 9 and 10: físics o d'altra mena, pels quals
- Page 11 and 12: Vilamon, no t'ho he dit encara, és
- Page 13 and 14: Ni que els terrenys on aniria el fu
- Page 15 and 16: Era una tarda de maig del 1952, la
- Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
- Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
- Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
- Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
- Page 25 and 26: l'endemà: les faríem des d'una di
- Page 27 and 28: El "Quico l'americano" tenia raó.
- Page 29 and 30: En arribar al barri la discussió e
- Page 31 and 32: En Cesc vivia al pis de sota casa m
- Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
- Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
- Page 37: Aquell últim any, abans d'anar a t
- Page 41 and 42: obert les estances més secretes l'
- Page 43 and 44: Vas dir-me que se t'havia fet l'hor
- Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
- Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
- Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
- Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
- Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
- Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
- Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
- Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 61 and 62: Hi ha vegades que la vida ens dóna
- Page 63 and 64: que, amable fins a l'extrem, em va
- Page 65 and 66: No era tant la venda com la manera
- Page 67 and 68: Vol dir que hi tenia altres interes
- Page 69 and 70: fer-ho. Cada diumenge al matí posa
- Page 71 and 72: INDEX Títols pàgina _____________
- Page 73 and 74: També jo vaig quedar sobtat en sen
- Page 75 and 76: d'estudi, el mestre va acceptar/acc
- Page 77 and 78: veïna que ens va veure baixar, vai
- Page 79 and 80: GENESI
- Page 81 and 82: que tothom estava tan peix com ell.
- Page 83 and 84: L'ESPERIT PROTECTOR
- Page 85 and 86: I és clar que tens memòria, potse
- Page 87 and 88: Vols dir que les raons no són de t
- Page 89 and 90:
I en Carles Plensa va prendre el co
- Page 91 and 92:
I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
- Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
- Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
- Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
- Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
- Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
- Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
- Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
- Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
- Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
- Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
- Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
- Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
- Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
- Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
- Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
- Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
- Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
- Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
- Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
- Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
- Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
- Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
- Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo