L'AMIC DEL NOI
En Cesc vivia al pis de sota casa meva. Per això quan el recordo ho faig des de la proximitat i també l'admiració. Teníem la mateixa edat i, no obstant això, sempre el vaig considerar més madur, com si fos dos o tres anys més gran que jo. Les parets de la casa eren primes, tan primes que la intimitat era una quimera. <strong>El</strong>s pisos eren tan petits que els sorolls de cadascun se sobreposaven als dels altres, i qualsevol dels sons -una ràdio, un tocadiscos, el televisor, la màquina de cosir- feia que les converses fossin en veu alta, més a prop del crit que de la paraula. Tot plegat feia que, si al barri tot se sabia de tothom, als edificis era quasi impossible desconèixer com eren els nostres veïns. Per això jo sabia que en Cesc era un nen de dotze anys que tenia molts problemes, i la simple comparació amb ell em deixava en posició privilegiada. No obstant això, jo admirava en Cesc. En Cesc se sobreposava amb desimboltura al fet que el seu pare fos alcohòlic i que a dures penes aportés cap diner a les càrregues familiars. La seva mare, una dona polida i digna, traspassava als fills -tres noies i en Cesc- tota la pressió que l'estretor econòmica li comportava. Potser per això, en Cesc, en sortir de l'escola, despatxava a la "castanyera" de la Rambla i als migdies repartia <strong>El</strong> Correo Catalán a trenta cases de la ciutat, i els diumenges, a més dels diaris, repartia pastissos per a cal Garriga. Per a mi en Cesc tenia algun secret que el feia entre diferent i admirable, i mereixedor del meu respecte. Jugàvem però no competíem. <strong>El</strong>l em va ensenyar a anar amb bicicleta. Com s'ho feia en Cesc per tenir bicicleta quan ningú no en tenia? Feia coses extraordinàries per a mi, amb una naturalitat que em desarmava. D'on has tret la bicicleta? M'he l'ha regalat una família a la qual porto el diari, els fills se'ls han fet grans i la bicicleta és de nen. Un dia vaig saber que havia aconseguit tres matalassos de llana per a la seva família. La mare ho va comentar amb admiració pel meu veí i amic, i vaig voler saber com s'ho havia fet: Vaig haver d'enganyar els capellans... Ho deia una mica avergonyit. Càritas repartia matalassos que, amb menjar i altres estris, constituïen l'ajut nord-americà a Espanya, i cada parròquia repartia els bens segons criteris de necessitat. En Cesc era escolà de la Soledat, el barri era de la parròquia de la Sagrada Família i en Cesc, com a escolà, coneixia tota la clerecia. Mossèn Jordi, el capellà del barri, li va donar un paper -un "vale"- per a un matalàs, i aquell vespre el pare d'en Cesc venia carregat amb un matalàs de llana i en llençava un de borra, endurida per l'ús. Al cap d'uns quants dies en Cesc va anar a veure el rector de la Soledat, un home vell i malcarat, potser malaltís. Amb la mirada més trista que tenia, li va exposar la situació: Mossèn Estanislau, a casa som sis i ens aniria molt bé que ens donessin un matalàs d'aquests de Càritas. Però Cesc, la teva parròquia és la Sagrada Família. És veritat, però jo sóc escolà de la Soledat... ens aniria molt bé un matalàs. <strong>El</strong> pobre i vell mossèn no podia resistir el posat d'aquell vailet. Quan en Cesc m'ho explicava, jo sabia que no em mentia. No m'ho deia com una aventura, però per a mi era una proesa. I el tercer, com t'ho vas fer amb el tercer?
- Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
- Page 3 and 4: VILAMON
- Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
- Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
- Page 9 and 10: físics o d'altra mena, pels quals
- Page 11 and 12: Vilamon, no t'ho he dit encara, és
- Page 13 and 14: Ni que els terrenys on aniria el fu
- Page 15 and 16: Era una tarda de maig del 1952, la
- Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
- Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
- Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
- Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
- Page 25 and 26: l'endemà: les faríem des d'una di
- Page 27 and 28: El "Quico l'americano" tenia raó.
- Page 29: En arribar al barri la discussió e
- Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
- Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
- Page 37 and 38: Aquell últim any, abans d'anar a t
- Page 39 and 40: Vilamon, 10 de gener de 1997 Espera
- Page 41 and 42: obert les estances més secretes l'
- Page 43 and 44: Vas dir-me que se t'havia fet l'hor
- Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
- Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
- Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
- Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
- Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
- Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
- Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
- Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 61 and 62: Hi ha vegades que la vida ens dóna
- Page 63 and 64: que, amable fins a l'extrem, em va
- Page 65 and 66: No era tant la venda com la manera
- Page 67 and 68: Vol dir que hi tenia altres interes
- Page 69 and 70: fer-ho. Cada diumenge al matí posa
- Page 71 and 72: INDEX Títols pàgina _____________
- Page 73 and 74: També jo vaig quedar sobtat en sen
- Page 75 and 76: d'estudi, el mestre va acceptar/acc
- Page 77 and 78: veïna que ens va veure baixar, vai
- Page 79 and 80: GENESI
- Page 81 and 82:
que tothom estava tan peix com ell.
- Page 83 and 84:
L'ESPERIT PROTECTOR
- Page 85 and 86:
I és clar que tens memòria, potse
- Page 87 and 88:
Vols dir que les raons no són de t
- Page 89 and 90:
I en Carles Plensa va prendre el co
- Page 91 and 92:
I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
- Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
- Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
- Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
- Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
- Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
- Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
- Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
- Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
- Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
- Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
- Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
- Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
- Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
- Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
- Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
- Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
- Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
- Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
- Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
- Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
- Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
- Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
- Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo