El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Vam parlar dels aspectes legals i de la repercussió que els fets havien tingut en els mitjans
de comunicació. Una part de les imatges van ser enregistrades per una televisió local i les
televisions autonòmiques se'n feien ressò. En Joaquim i la Isabel van rebre una trucada del
batlle de Vilamon que els deia que prendria mesures. La impressió era que es volia
polititzar el fet. Aquest aldarull se'l podia afegir fàcilment d'altres actes protagonitzats per
grups o tribus urbanes que constituïen un perill evident. El fet que l'Oriol i els seus amics
fossin integrants d'un grupuscle independentista abonaven el camp per a una interpretació
amb components de lluita urbana. No obstant aquestes observacions, a mi se'm feia costa
amunt de creure. Dubtava que els joves del Barri estiguessin tan organitzats, tenia elements
per a creure que es tractava d'una colla ocasional amb l'argamassa del veïnatge i el
component emocional d'un noi gelós, encara que se'm feia versemblant que hi hagués un
rebuig social evident. Arribat aquest punt, vaig proposar-los una possibilitat que, en aquell
moment, em va semblar oportuna:
Què us sembla si intento parlar amb aquesta colla de nois del Barri?
Dubto que hi aconsegueixis parlar, i molt més que et facin cas.
El meu cunyat no m'atorgava cap possibilitat en la meva empresa.
Pot ser que tinguis raó, Joaquim, però no hi perdrem res si faig l'intent. Què te'n sembla a
tu, Isabel? És probable que coneguem els pares o parents dels nois, nosaltres també som del
Barri.
A mi em sembla bé, només que tinc dubtes que te'n surtis.
Hi ha un personatge amb vinculacions al Barri que me'n deu una... deixeu-me que faci la
meva, us en tindré informats.
Tu mateix, tampoc no crec que ni els jutges ni l'Ajuntament hi puguin fer massa; així que
fes i ja ens tindràs al corrent.
El meu cunyat va fer un gest de condescendència prenyat de dubtes, però jo en tenia ben
prou.
Vaig decidir de parlar amb B., tot recordant quan em va venir a veure al despatx amb un
assumpte que en aquell temps no vaig saber avaluar en tota la seva extensió. B. era un exveí
del barri, com jo mateix i, si fa no fa, de la meva edat. B. havia aconseguit una
privilegiada situació econòmica a Vilamon, era concessionari de cotxes d'una de les
primeres marques del país, tot un rècord tenint en compte que era provinent del Barri, però
B. era llest i tenaç i va saber aprofitar les oportunitats que la vida li va brindar.
Decididament B. era la persona que em podia ajudar en la meva empresa. Sense adonarme'n
vaig començar a lligar caps i, de moment, vaig deixar de banda altres consideracions,
en vaig tenir prou amb la confiança de B. i els altres veïns del Barri que van intervenir en
l'assumpte, que per mitjà de B. vaig viure no feia ni un any.
Així que el vaig trucar per telèfon i vam quedar per veure'ns al cap de tres dies, prendríem
una copa en un bar de la via exterior i parlaríem. No li vaig concretar res per telèfon, li vaig
dir només que necessitava la gent del Barri i que confiava en ell. Em va confirmar la seva
intenció i em va dir que no em preocupés, que, fos el que fos, m'ajudaria, que "ells" estaven
en deute amb mi.
Els dies següents vaig anar a veure l'Oriol i tant a ell com als seus pares els vaig dir que la
meva estratègia anava endavant, sense afegir-los cap més detall.
A soles vaig intentar de reconstruir els fets en els quals B. em va implicar i veure'n els
detalls més mínims per a trobar-hi indicis que em confirmessin una teoria que, de mica en