LA TELEVISIO
<strong>El</strong> "Quico l'americano" tenia raó. Ara ho sabem, però quan va venir a viure al barri tothom el tenia per un sonat i, porucs i ignorants com érem preferíem catalogar-lo de a boig. I ell, que ens necessitava, no ens ho tenia en compte. De totes les fantasies, la que més li dolia que ens en fotéssim era la de la televisió, i a voltes, per fer-lo emprenyar, algun veí el feia xerrar: Com dius que és aquella ràdio en què es veuen els qui parlen? I ell, amb to entre cansat i didàctic, explicava: Televisió, se'n diu la televisió. Jo la vaig veure a quasi tots els països d'Amèrica. Quins països? Vols dir que has sortit mai de casa? I ell, en "Quico l'americano" ,s'ofenia. Això tu, ignorant, que no saps res del món on vius! <strong>El</strong>s ulls se li entristien i semblava un ocell engabiat en aquell ambient d'ignorància. Us ho cregueu o no, jo he estat a Río de Janeiro, Montevideo, Mar del Plata y Buenos Aires, Cabo de Hornos, Santiago de Xile, Lima, Panamà, l'Havana, Miami, Nova York. Feia un silenci com si vingués d'un llarg viatge que ell interiorment sens dubte havia fet. Ningú no se'l creia i no faltava qui se'n reia. Però en "Quico l'americano" ens havia donat una lliçó de geografia i ens havia dibuixat la ruta del mercant pel qual treballava i mentalment ens havia passejat per Brasil, Uruguai, Argentina, Xile, Perú, Panamà, Cuba i els Estats Units. Però ningú no se'l creia, perquè en "Quico l'americano" era alcohòlic, solter, vell i germà del "Cáceres", que era casat i que l'havia acollit a casa quan va tornar de vés a saber on, i que ell deia que era de treballar a la marina mercant, però també hi havia qui deia que el seu germà, el "Cáceres", se l'havia trobat casualment al barri xinès de Barcelona i, encara que el "Quico" s'esforçava a dir que un vaixell barat el va abandonar a port, ningú no se'l creia. Li pagàvem vi dolent que ell bevia i, entre glop i glop, contava històries increïbles. La televisió ens permetrà de veure pel·lícules a casa i quan ens contin una notícia, la podrem veure en imatges, com si fessin el No-Do. Veurem cantar i actuar els artistes i la gent com tots nosaltres hi sortirem en concursos i com a públic. I parlava i parlava d'aquella meravella, i els grans se'n fotien, però els nens que l'any 1958 teníem la sort de sentir en "Quico" quedàvem embadalits i amb el dubte de si la resta d'homes grans tindrien raó, o si la tindria aquell ximple i embriac que deia que havia vist el món. L'alcohol feia estralls en aquell home, i el seu germà no se'n sortia de treure'l del vici. De vegades demanava als homes que no li paguessin cap "ronda" de vi i també al cafeter, però aquest li deia que ell no ho podia evitar. No conec els detalls, però el cert que en "Quico" es passava llargues temporades en un sanatori. Quan tornava, venia com embotit, groguenc i amb la prohibició de beure gens d'alcohol. Sovint els grans el posaven com a exemple de degradació pel vici de la beguda. No era violent ni rancorós, ben bé semblava que la seva existència s'anava apagant com un ble. Ningú no se'n recordava, d'en "Quico", el dia que algú va venir a la terrassa d'un dels dos bars del barri, ningú no va reivindicar el seu nom quan el veí va anunciar: Sabeu que aviat veurem la televisió? N'he sentit a parlat -afegí un altre-, a Madrid comencen a fer-ne proves. Diuen que a Barcelona també i que ben aviat la podrem veure ací mateix.
- Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
- Page 3 and 4: VILAMON
- Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
- Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
- Page 9 and 10: físics o d'altra mena, pels quals
- Page 11 and 12: Vilamon, no t'ho he dit encara, és
- Page 13 and 14: Ni que els terrenys on aniria el fu
- Page 15 and 16: Era una tarda de maig del 1952, la
- Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
- Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
- Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
- Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
- Page 25: l'endemà: les faríem des d'una di
- Page 29 and 30: En arribar al barri la discussió e
- Page 31 and 32: En Cesc vivia al pis de sota casa m
- Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
- Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
- Page 37 and 38: Aquell últim any, abans d'anar a t
- Page 39 and 40: Vilamon, 10 de gener de 1997 Espera
- Page 41 and 42: obert les estances més secretes l'
- Page 43 and 44: Vas dir-me que se t'havia fet l'hor
- Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
- Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
- Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
- Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
- Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
- Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
- Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
- Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 61 and 62: Hi ha vegades que la vida ens dóna
- Page 63 and 64: que, amable fins a l'extrem, em va
- Page 65 and 66: No era tant la venda com la manera
- Page 67 and 68: Vol dir que hi tenia altres interes
- Page 69 and 70: fer-ho. Cada diumenge al matí posa
- Page 71 and 72: INDEX Títols pàgina _____________
- Page 73 and 74: També jo vaig quedar sobtat en sen
- Page 75 and 76: d'estudi, el mestre va acceptar/acc
- Page 77 and 78:
veïna que ens va veure baixar, vai
- Page 79 and 80:
GENESI
- Page 81 and 82:
que tothom estava tan peix com ell.
- Page 83 and 84:
L'ESPERIT PROTECTOR
- Page 85 and 86:
I és clar que tens memòria, potse
- Page 87 and 88:
Vols dir que les raons no són de t
- Page 89 and 90:
I en Carles Plensa va prendre el co
- Page 91 and 92:
I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
- Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
- Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
- Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
- Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
- Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
- Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
- Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
- Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
- Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
- Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
- Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
- Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
- Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
- Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
- Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
- Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
- Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
- Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
- Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
- Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
- Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
- Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
- Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
- Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo