El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

More documents

Recommendations

Info

L'ESPERIT PROTECTOR
Era una tarda de maig del 1952, la primavera havia esclatat, però els estadants del recinte no podien apreciar-ho, ja no els afectava ni els sentits ni el pas del temps, que no podien mesurar. S'obrí la portalada del tot per a deixar entrar el fèretre i la nombrosa comitiva d'acompanyants. Era un enterrament de segona, i els signes externs denotaven que el difunt era important, no tant com per a ésser una cerimònia de primera, però decididament allunyat del oficis de tercera. Hi havia autoritats i tot, i hom pensava que d'enterraments com aquest n'hi havia ben pocs. Davant la capella central del recinte es va aturar la processó, encapçalada per tres capellans i dos escolans, es va fer un semicercle, el capellà que oficiava va seguir la seva litúrgia en llatí i, amb els altres dos sacerdots, van entonar un cant gregorià de llargues i meloses notes. <strong>El</strong> gruix dels presents va enfilar cap als nous edificis de nínxols al fons del recinte, mirant cap al matí, i allí, en les noves construccions, van enterrar definitivament el nou veí del cementiri. Quan els empleats municipals van tancar el nínxol i el capellà digué les últimes paraules, el plor cansat de la vídua i les filles va allunyar-se modestament, subratllat per la conversa, respectuosa i al·legòrica, dels amics, familiars, coneguts i empleats de l'Ajuntament, amb el batlle Sr. Codina, al qual li van reservar una posició privilegiada en tot l'esdeveniment. Acomiadar un bon funcionari mereixia la seva actuació. Fet i fet es van fer les set de la tarda i el guardià va tancar la porta, i llavors, sense intrusos possibles, va trencar-se el silenci al taüt d'en Carles Plensa. Des que va sentir aquell dolor tan fort al pit i va entrar en aquell somni estrany, no havia sentit res més. Ara pensava que potser és que s'havia desentès del cos, i a mesura que el raonament es feia més i més nítid, en Carles va sentir com si una assemblea li ho discutís: Ca, no home, no! Encara no tens consciència del que et passa? I com vols que en tingui? A tots ens ha passat si fa no fa. -va dir un altre. Voleu dir-me què em passa i qui sou vosaltres? Nosaltres, digué un que semblava que tenia autoritat, nosaltres som els teus companys, difunts com tu. Aquesta sí que és bona, jo tota la vida creient que un cop mort tot s'ha acabat i resulta que estic més acompanyat que mai. Home, si vols que et deixem sol? No, no és això el que vull dir, només que tot em ve tan de nou que no m'hi sé fer. Doncs mira, fes-te a la idea que comences un procés que ha de durar fins que siguis ben bé pols; vaja, fins que et resti un bri d'energia. I quan sigui ben bé pols, què m'ha de passar? Cap de nosaltres no et pot contestar; ho sabràs quan hi arribis. En Carles Plensa s'adonava que no li interessava res més que la contemplació del seu nou estadi. No sentia res, o almenys res que fos dolent. Reconeixia el seu cos i podia fins i tot reconèixer el que l'envoltava, però tenia massa dubtes per a experimentar i prou. Tenia clar que conservava la memòria. Sabia qui era i d'on venia i va constatar que li restava la memòria.
Page 1 and 2: EL BARRI ____________________ Xavie
Page 3 and 4: VILAMON
Page 5 and 6: Al migdia ens quedàvem a dinar, i
Page 7 and 8: en els estudis. Tots dos fèiem un
Page 9 and 10: físics o d'altra mena, pels quals
Page 11 and 12: Vilamon, no t'ho he dit encara, és
Page 13: Ni que els terrenys on aniria el fu
Page 17 and 18: I potser serà així, res no sabem
Page 19 and 20: I en Carles Plensa es va fer el pro
Page 21 and 22: LA GUERRA DELS VUIT DIES
Page 23 and 24: No podíem permetre que tot quedés
Page 25 and 26: l'endemà: les faríem des d'una di
Page 27 and 28: El "Quico l'americano" tenia raó.
Page 29 and 30: En arribar al barri la discussió e
Page 31 and 32: En Cesc vivia al pis de sota casa m
Page 33 and 34: En Cesc sabia que quan aquells llad
Page 35 and 36: Jo no entenia res, però comprenia
Page 37 and 38: Aquell últim any, abans d'anar a t
Page 39 and 40: Vilamon, 10 de gener de 1997 Espera
Page 41 and 42: obert les estances més secretes l'
Page 43 and 44: Vas dir-me que se t'havia fet l'hor
Page 45 and 46: Pensar que els qui havíem viscut a
Page 47 and 48: mica, jo anava endevinant. Vaig rep
Page 49 and 50: Camilo i a mi a la sala. Vam aconse
Page 51 and 52: No, tiet, el mateix noi, es diu Edu
Page 53 and 54: UNA QÜESTIO D'ORGULL
Page 55 and 56: Mai no sabré si en Ramon voldria q
Page 57 and 58: Tinc ben present quan en Ramon i la
Page 59 and 60: No he pogut evitar l'emoció quan l
Page 61 and 62: Hi ha vegades que la vida ens dóna
Page 63 and 64: que, amable fins a l'extrem, em va
Page 65 and 66:
No era tant la venda com la manera
Page 67 and 68:
Vol dir que hi tenia altres interes
Page 69 and 70:
fer-ho. Cada diumenge al matí posa
Page 71 and 72:
INDEX Títols pàgina _____________
Page 73 and 74:
També jo vaig quedar sobtat en sen
Page 75 and 76:
d'estudi, el mestre va acceptar/acc
Page 77 and 78:
veïna que ens va veure baixar, vai
Page 79 and 80:
GENESI
Page 81 and 82:
que tothom estava tan peix com ell.
Page 83 and 84:
L'ESPERIT PROTECTOR
Page 85 and 86:
I és clar que tens memòria, potse
Page 87 and 88:
Vols dir que les raons no són de t
Page 89 and 90:
I en Carles Plensa va prendre el co
Page 91 and 92:
I - LA DECLARACIO DE GUERRA. La mí
Page 93 and 94:
vella; amb la pell farem la peça p
Page 95 and 96:
LA TELEVISIO
Page 97 and 98:
Tot us ho creieu! -intervingué l'i
Page 99 and 100:
L'AMIC DEL NOI
Page 101 and 102:
Igual, vaig anar a Santa Maria amb
Page 103 and 104:
Ni jo ho havia vist, ni mai hi havi
Page 105 and 106:
Vaig argumentar amb convicció, i h
Page 107 and 108:
PRIMER AMOR
Page 109 and 110:
moviments amb delectació, i aquell
Page 111 and 112:
Jo no podia relacionar la nena que
Page 113 and 114:
LA GERMANDAT DISCRETA
Page 115 and 116:
Vam parlar dels aspectes legals i d
Page 117 and 118:
tercer. Al cap de dos dies ens vam
Page 119 and 120:
fills de gent que en altre temps er
Page 121 and 122:
Però també hi ha vinculacions eco
Page 123 and 124:
Mai no sabré si en Marcel·lí vol
Page 125 and 126:
Tinc ben present quan en Marcel·l
Page 127 and 128:
No he pogut evitar l'emoció quan l
Page 129 and 130:
LES LLIBRETES BLAVES
Page 131 and 132:
Ho pots ben dir. Ara que estic refl
Page 133 and 134:
patrimoni de la majoria eren exclus
Page 135 and 136:
Quan tothom tenia mobles vingué el
Page 137 and 138:
Jo no ho crec així -li vaig dir- e
Page 139:
fi li diré una altra cosa: em preo
show all

El Barri, pdf - Xavier Fernández Gené

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?