CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

cap teatre si això depèn d’ella, i que no accepta que es digui que el Lliure és el
teatre nacional català, en unes declaracions a la premsa. 59
L’explícita denúncia de la manca d’estructures teatrals a la ciutat de
Barcelona que s’havia efectuat al Teatre Regina amb relació a l’obra “Vapors” i
la obligada absència de “Luces de Bohemia” del Centro Dramático Nacional pel
mateix motiu, va fer que Jordi Maluquer, director general de teatre de la
Generalitat, manifestés que els espais teatrals de la ciutat eren responsabilitat
del seu Ajuntament. Malgrat aquestes declaracions, la responsable de cultura a
l’Ajuntament, Maria Aurèlia Capmany afirmava rotundament que
l’Ajuntament no compraria cap teatre.
L’adquisició de nous espais teatrals de la ciutat per part de l’Ajuntament
passava per la recuperació del Mercat de les Flors, al qual es dedicava un
pressupost de 124 milions de pessetes, la recuperació d’una nau veïna al mateix
espai on es pretenia instal∙lar un teatre a la italiana, i el segon local de la Casa de
la Caritat que es realitzaria d’acord amb la Diputació, propietària de l’edifici.
També es parlava en aquell moment de la recuperació d’espais desaprofitats en
els barris que es procuraria posar en funcionament, però sense especificar ni
quins ni quan.
Un projecte que a llarg termini establia en aquell moment la responsable
de cultura era la realització d’un complex teatral en un dels tinglados del port,
on presentar produccions teatrals i espectacles de gran format de les últimes
avantguardes. Malgrat tot, reconeixia el costós del projecte i, per tant, el
plantejava a llarg termini.
Dins les infrastructures que preveia l’Ajuntament es trobava el projecte
d’Auditori, amb l’objectiu de ser residència de les formacions musicals de la
ciutat, espai de Museu de Música i seu del Conservatori. Es parlava, ja en aquell
moment, de construir‐lo a la Plaça de les Glòries.
Ja al marge del terreny de les infrastructures, Maria Aurèlia Capmany
s’havia trobat en el moment d’accedir al seu càrrec un conveni signat amb la
Generalitat en el mandat anterior i del qual ja hem fet referència. El referit
conveni contemplava la utilització del Teatre Poliorama de forma compartida,
59 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dijous 8 de març de 1984, pàg. 37. “Si depende de mí, el
Ayuntamiento no comprará ningún teatro, dice Maria Aurèlia Capmany” article de Bru Rovira.
103