CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El 19 de gener, el director teatral Pere Planella, en declaracions a La
Vanguardia 160 es plantejava en veu alta les mancances estructurals de les
administracions públiques a Barcelona. Per una banda es preocupava per els
enfrontaments entre la Olimpíada Cultural i l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona i també per la manca de regidor de Cultura en un Ajuntament
com el de Barcelona. Per una altra criticava la política teatral de la Generalitat a
qui acusava de que en vuit anys tan sols havien rehabilitat el Teatre Fortuny de
Reus, oblidant completament les comarques i a la Xarxa de Teatres Públics que
funcionava com una mena de voluntariat dels ajuntaments i poca cosa més.
També criticava la política de subvencions de la Generalitat, que obligava a les
companyies a tenir un teatre on presentar les obres abans de rebre les
subvencions mentre que els teatres no contractaven projectes. Els comentaris de
Planella també afectaven la tasca del director general de Promoció Cultural de
la Generalitat, Xavier Bru de Sala, de qui afirmava que estava més preocupat de
que s’inaugurés el Teatre Nacional en el seu mandat mentre oblidava la
dinàmica teatral de la ciutat, citant com a exemple la marginació del Lliure,
sobre la qual opina que potser es produeix per por a que pugui fer ombra al
Nacional, un Nacional mancat d’ideari, amb l’ombra del desconeixement del
pressupost de la companyia Flotats i un teatre que es posarà al servei d’una sola
companyia.
El mateix dia 19 de gener el Teatre Lliure anunciava 161 que suspendria les
seves activitats el dia 1 de febrer si les institucions no revisaven el conveni
econòmic. La tresoreria havia esgotat els seus recursos i esperava una resposta a
la seva situació des del mes d’octubre. Aquesta decisió, presa conjuntament
amb l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, tenia com a objectiu resoldre
els problemes de finançament del Lliure, solucions que havien de passar per
revisar les aportacions ‐ insuficients segons Puigserver ‐ que les diferents
administracions feien al Lliure. L’alternativa a aquesta negociació dels ajuts era
el tancament del teatre, degut a l’escanyament de recursos econòmics que patia
la seva tresoreria. De fet, el Lliure no havia pogut pagar les nòmines
corresponents a desembre aquell mes de gener.
160 LA VANGUARDIA, dijous 19 de gener de 1989, pàgina 39. “Planella: A Bru de Sala sólo le
preocupa el Nacional.”, article de Santiago Fondevila.
161 LA VANGUARDIA, divendres 20 de gener de 1989, pàgina 41. “El Teatre Lliure suspenderá sus
actividades el día uno de febrero si las instituciones no revisan el convenio colectivo.” i “Las declaraciones
son siempre de apoyo, pero los hechos no lo están corroborando.”, article de Santiago Fondevila; “Una
decisión política urgente.”, article de Joan–Antón Benach.
177