CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El 10 dʹabril La Vanguardia 205 obria la seva secció de Cultura i
Espectacles amb la publicació de les xifres generals del teatre català durant la
temporada 89/90. Les xifres generals eren realment espectaculars ja que
l’increment de la recaptació respecte a la de la temporada anterior era del 22% i
aquesta temporada s’aconseguia un total de 1.192.052.000 pessetes, la qual cosa
la feia superar per primer cop la barrera dels mil milions.
L’espectacle amb més públic aquella temporada havia estat “Cómeme el
coco, negro”, de La Cubana, amb 86.993 espectadors i un 83% d’ocupació de la
sala. En segon lloc l’espectacle “Dancing”, al Teatre Condal, aconseguint 83.084
espectadors i un 60% d’ocupació de la sala, seguida per la reposició de “Mar i
Cel”, de Dagoll‐Dagom, que va aconseguir 74.429 espectadors i un 79%
d’ocupació.
Altres dades significatives són l’absència d’espectacles produïts per
companyies públiques dins el “rànquing” dels més vistos. Hem d’arribar a la
posició nº 17 per a trobar “Una visita inoportuna”, espectacle estrenat al Teatre
Poliorama que, amb un total de 11.671 espectadors i un percentatge d’ocupació
del 30%, era el millor col∙locat dels espectacles fets a teatres institucionals, la
qual cosa evidenciava el divorci real entre el públic i la oferta pública de teatre.
Si bé és cert que el que es pretén des de les administracions públiques és oferir
una oferta teatral de qualitat i minoritària, el que no es pot esperar és que no
aparegui cap dels seus espectacles entre els més vistos, la qual cosa demostra
que o bé els espectacles no eren els idonis, o bé no s’ha sabut arribar al públic
amb aquesta proposta teatral.
Aquell mateix dia ʺMamboʺ del Teatre de la Bohemia arribava al Teatre
Villarroel.
Lʹ11 dʹabril lʹespai Teixidors acollia Carme Sansa que tornava a la parella
Dario Fo ‐ Franca Rame amb ʺUn dia qualsevolʺ. La producció del GAT era
dirigida per Enric Flores. També aquell dia Lluís Pasqual estrenava a París, al
Teatre Odeon Teatre de lʹEurope, com a director, ʺGenet encontró El balcón en
Barcelonaʺ. I el Tricicle mostrava les tres erres del terror a ʺTerríficʺ a lʹamenaçat
Teatre Tívoli.
205 LA VANGUARDIA, dimecres 10 d’abril de 1991, pàgina 41. “El teatro barcelonés recaudó más
de mil millones en el 89/90.”, article de Santiago Fondevila.
237