CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

direcció de Antonio Giménez Rico interpretava ʺLes guerres dels nostres
avantpassatsʺ de Miguel Delibes al Teatre Villarroel.
El 24 d’octubre d’aquell 1990 200 l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,
lliurà a Antoni Dalmau en qualitat de president de la Fundació Teatre Lliure –
Teatre Públic les claus del Palau de l’Agricultura, en una cerimònia de cessió
durant 30 anys d’aquest espai. Antoni Dalmau anunciava que les obres de
condicionament de l’espai cedit les presentaria el mes de novembre l’arquitecte
Manuel Núñez Janowitz i expressava el seu desig que les obres s’iniciessin el
mes de desembre. Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall,
declarava que la nova seu del Teatre Lliure al Palau de l’Agricultura permetria
crear un espai de dinàmica teatral que es contraposaria amb el del Teatre
Nacional a les Glòries i que això crearia dos focus teatrals als dos extrems de la
ciutat, creant així “una dialèctica de la confrontació necessària per a que la
ciutat segueixi viva”. El pressupost del cost total de les obres de
condicionament del Palau de l’Agricultura ‐que incloïa l’Espai B del Mercat de
les Flors i altres dependències de l’edifici que es trobaven en un greu estat de
deteriorament‐ encara no s’havia calculat, però tot feia indicar que seria d’uns
1.500 milions de pessetes, la qual cosa feia preveure discussions amb el
Ministeri de Cultura i amb les diferents administracions catalanes per a poder
dur‐lo a terme.
El dia 25 d’octubre Lluís Pasqual dirigia i actuava a ʺComedia sin títuloʺ
de Lorca al Teatre Romea. En darrer lloc, el Mercat de les Flors estrenava
ʺNounʺ de la Fura dels Baus.
El 27 dʹoctubre, el Teatre de la Riereta estrenava ʺEl pelícanoʺ, dʹAugust
Strindberg interpretada pel Teatre Estudi Constantin Stanislanski.
El 30 dʹoctubre es tancava el mes amb ʺSabó, sabóʺ, un meravellós
espectacle articulat al voltant de les fràgils bombolles del sabó, creat i dut a
escena per en Pep Bou.
El novembre encetava el dia 4 amb la ʺCompañíaʺ de S. Beckett a la sala
del seu nom , un muntatge interpretat per en Jordi Dauder sota la direcció de
Pierre Chabert, que ens parlava dels els genis solitaris. Lʹendemà mateix
començaria lʹenderroc del Teatre Apolo. Aquell 5 de novembre ʺEs pot arribar
200 LA VANGUARDIA, dijous 25 d’octubre de 1990, pàgina 39. “El Lliure presentará el
anteproyecto de reforma de su nueva sede en noviembre”. Article signat per la Redacció.
226