CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

L’èxit indiscutible d’aquella edició del Ciclo de Teatro Latino va ser, sens
cap mena de dubte, “Ronda de mort a Sinera“, de Salvador Espriu que la Escola
d’Art Dramàtic Adrià Gual va presentar amb direcció de Ricard Salvat, i que
seria convidada a participar als festivals de Nancy i Venècia.
Tant la critica com el públic unànimement van valorar aquell espectacle
com un gran muntatge èpic, que tan sols per ell ja es justificava el Ciclo i que
era l’espectacle més important en llengua catalana dels darrers trenta anys.
El que no podien saber en aquell moment ni el públic ni la critica és que
aquest muntatge seria una fita del teatre català de la segona meitat del segle XX
podent afirmar a hores d’ara que hi ha un abans i un després de la “Ronda”
d´Espriu, EADAG, Salvat.
També en aquest fonamental any 1965, l’Ajuntament va patrocinar un
Festival Shakespeare, que es va celebrar al Palacio de las Naciones de Montjuïc
que es va omplir d’un públic testimoni de tres muntatges d’Esteve Polls amb les
obres “Noche de reyes”, (versió castellana de León Felipe), “Juli Cèsar” en
versió de Josep Maria de Sagarra i “Macbeth”, tots ells estrenats des de la
precipitació amb una terrible sensació d’ improvisació.
En el terreny del Teatre Independent les formacions que treballen amb
caràcter de continuïtat i amb un cert rigor s’adrecen a un públic que els dona
suport i els manté però que no té res a veure amb el públic que assisteix a les
propostes comercials.
En llengua castellana podem destacar al Grup Bambalinas que va oferir:
“El crimen de Aldea Vieja”, de Santareno amb direcció de Paco Jové, “Jacinta”,
de Delgado Benavente, amb direcció de Gonzalo Pérez de Olaguer i “Ahora
vuelven a cantar”, de Max Frisch, amb direcció de Pablo Zavalbeascoa.
Hermann Bonnin va presentar sota la seva direcció “Historias para ser
contadas” de Oswaldo Dragun.
L’EADAG va presentar, sota la direcció de Josep Anton Codina, “El
otro“, de Miguel de Unamuno.
Dins dels grups que varen presentar els seus treballs en castellà ens
trobem amb què s’inscrivien en el que podríem anomenar teatre popular: El
20