CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Antonio Joven posa en marxa el 1960 el Teatro Popular Amateur, que
seria més tard el Taller de Teatro de Barcelona i el 1961 Feliu Formosa i Francesc
Nel.lo engeguen amb similars propòsits a la Pipironda el grup Gil Vicente.
Barcelona a partir de 1958 i gràcies a l’empresari Xavier Regàs que va
crear els cicles de Teatre Llatí, va poder connectar durant deu anys, amb els
circuits de teatre internacional i tenir l’oportunitat de veure teatre estranger als
seu escenaris, ajudant sens dubte a propiciar un públic més exigent i
contestatari, gràcies a aquell gairebé centenar de companyies europees que
principalment eren italianes i franceses.
Si es pogués parlar de relleus, diríem que l’Escola d’Art Dramàtic Adrià
Gual (EADAG) va ocupar, si més no, l’espai deixat per l’ADB, encara que en els
seus objectius s’hi manifestava una major carrega intel∙lectual i de compromís
tant polític com estètic. L’EADAG naixia el 1960 sota la direcció de Ricard
Salvat i Maria Aurèlia Capmany, adscrita al Foment de les Arts Decoratives
(FAD), amb seu a la Cúpula del cinema Coliseum, i amb la participació de
molta gent entre els que hi figuraven Joan Brossa, Alexandre Cirici Pellicer,
Maria Girona, A. Ràfols Casamada, Joan Obiols, Carme Serrallonga i Manuel
Valls.
L’EADAG va ser indiscutiblement un referent en el desenvolupament del
teatre català, i no tant sols un referent, sinó una peça fonamental, sense la qual ,
no hagués pogut comptar amb els professionals que ha pogut comptar, formats
en la seva gran majoria en les aules d’aquella Cúpula del Coliseum primer, al
carrer Brusi després, o a l’Hospitalet més tard. Va ser gràcies als renovats
plantejaments teatrals que es proposaven que la voluntat de professionalització
de gran part dels components del Teatre Independent es produïa.
Clarament oposada a l’actitud oficial del teatre d’importació madrileny,
es preocupà amb l’idea d’un Teatre Nacional i prengué aquesta idea com a
referència. Una clara aposta per introduir textos de la dramatúrgia més
important com Brecht, Chejov, Pinter, Mishima, Synge, Buchner, Ruzzante,
Jarry o Weiss entre d’altres, va fer que es portes a terme una encomiable tasca
de traducció que va comptar amb escriptores de la categoria de Mª A.
Capmany, Carme Serrallonga o escriptors com Manuel de Pedrolo.
14