CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El dia 26, l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall ratificava l’oferiment
del Palau de l’Agricultura per a la nova seu del Teatre Lliure en unes
declaracions fetes a Catalunya Ràdio 167 . El Palau de l’Agricultura era qualificat
per l’alcalde com un edifici magnífic que estava buit. Per la seva banda Ferran
Mascarell no només parlava del Palau de l’Agricultura sinó que afegia que
també l’Espai B del Mercat de les Flors es podia afegir al projecte. Mascarell
afirmava també que hi havia dos espais més –un d’ells una fàbrica al Poble
Nou‐ però que el primer era prendre la decisió. Aquell dia s’afegien altres veus
en suport al Lliure, concretament a la seva Orquestra de Cambra, amb una carta
signada per noranta professionals de la música on hi figuraven, entre d’altres,
Oriol Martorell, Monsalvatge, Homs, la vídua de Mompou, Joan Guinjoan,
Victòria dels Àngels, Antoni Ros Marbà, Tete Montoliu i els germans Claret.
El dia següent, la Diputació i l’Ajuntament ja havien acceptat l’acord amb
el Lliure. Totes dues institucions aportaven a la sala de Gràcia 21 milions
cadascuna i oferien 26 i 31 milions respectivament. Ara tan sols la Generalitat
era la que tenia reticències. En un principi oferia una quantitat de 80 milions de
pessetes. El Teatre Lliure demanava a més els 24 milions que els havien ofert a
càrrec del pressupost d’infrastructures. Per la seva part, el Districte de Gràcia,
presidit per Daniel Fabregat, de Convergència i Unió –partit que governava la
Generalitat de Catalunya i oposició en l’Ajuntament de Barcelona en aquells
dies‐ va impedir conjuntament amb el seu grup l’aprovació en el Consell del
Districte d’uns ajuts al Teatre Lliure precisament per l’import de 24 milions de
pessetes. Amb l’estancament de les converses amb la Generalitat el Lliure
aplaçava “sine die” l’estrena del muntatge “Les noces de Fígaro”, de Caron de
Beaumarchais, dirigit per Fabià Puigserver, previst per al dia 1 de febrer.
El 29 de gener es celebrava al Teatre Victòria els 100.000 espectadors de
“Mar i Cel” amb una gran festa. El dia 31 s’estrenava a Teixidors‐Teatreneu
“L’últim bany”, un text de Roberto Lerici dirigit per Pere Puértolas.
El dia 31 de gener el Teatre Lliure i Generalitat arribaven finalment a un
acord 168 . Es tancava així la crisi del Lliure. El conseller de Cultura, Joan Guitart,
i el director general de Promoció Cultural, Xavier Bru de Sala, anunciaven en
roda de premsa l’acord final d’aportacions econòmiques al Lliure durant el
1989, xifrat en vuitanta milions de pessetes, més els 24 milions de pessetes per a
167 LA VANGUARDIA, divendres 27 de gener de 1989, pàgina 45. “Maragall ratifica el
ofrecimiento del Palau de l’Agricultura al Teatre Lliure.”, redacció.
168 LA VANGUARDIA, dimecres 1 de febrer de 1989, pàgina 37. “El acuerdo con la Generalitat
cierra la crisis del Lliure.”, article de Santiago Fondevila.
182