30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

de l’Institut era el haver de formar un patronat que portés les regnes de<br />

l’Institut. Aquest patronat, presidit per Manuel Royes, president de la<br />

Diputació, o pel diputat de Cultura de la Diputació, havia de estar regit per una<br />

junta de patrons on figurarien el director de l’Institut del Teatre, diferents<br />

membres i un gerent que seria nomenat pel propi president de la Diputació. Les<br />

competències i el nivell de poder o el marge de maniobra d’aquest gerent<br />

s’haurien de marcar en el decurs de l’elaboració dels estatuts. Aquest fet<br />

contrastava amb el desig de l’Institut de tenir, efectivament, un gerent, però que<br />

aquest ocupés una posició d’inferioritat dins el càrrec al director, un càrrec<br />

històricament escollit democràticament pel claustre de professors de l’Institut.<br />

Aquest fet es veia amb preocupació pels professors de l’Institut i es considerava<br />

una regressió de la llarga tradició democràtica de la institució.<br />

Un altre aspecte important que es va saber aquell mateix dia és la<br />

negativa de la Generalitat de Catalunya a entrar a formar part del consorci amb<br />

la Diputació de Barcelona per a la gestió de l’Institut del Teatre. Aquest consorci<br />

Generalitat – Diputació havia de servir per a poder donar una injecció de capital<br />

a la gestió econòmica de l’Institut i per a que poc a poc la Generalitat es fes<br />

càrrec de la gestió acadèmica i pressupostària del centre. Això significava que,<br />

per manca de pressupost, l’Institut del Teatre es veia en la obligació de<br />

suspendre les activitats paral∙leles a la gestió dels teatres Adrià <strong>Gual</strong> (antiga<br />

Sala Gran) i La Cuina, tal com ara el Festival de Titelles de Barcelona o la<br />

suspensió momentània de les obres de construcció de la nova seu de l’Institut<br />

del Teatre a Vic.<br />

El dia 7 l’Espai B del Mercat de les Flors acollia Chomsky i l’arbitrarietat<br />

del llenguatge, en un espectacle que duia per títol ʺChomsky Showʺ, escrit per<br />

Armanda Tolon, dirigit per Xavier Albertí i interpretat per la Companyia<br />

Algaels. Aquell mateix dia el Teatre Malic iniciava la publicació d’una revista<br />

dedicada als titelles i al mon del teatre d’objectes. El 8 de febrer es reposava a la<br />

Sala Beckett el ʺMínim.Mal showʺ de Miguel Górriz i Sergi Belbel.<br />

El dia 9 de febrer, un altre article de Santiago Fondevila a La Vanguardia<br />

Española 185 analitzava els diferents projectes que es plantejaven al voltant del<br />

Mercat de les Flors. Lʹentorn del Mercat concentrava diverses iniciatives que<br />

podrien convertir‐lo en un gran centre lúdic i cultural. El, fins aleshores, únic<br />

projecte en marxa, el del Lliure, seguia un tràmit molt lent, i encara no se<br />

185 LA VANGUARDIA, divendres 9 de gener de 1990, pàgina 29. “El Mercat podría convertirse en<br />

un gran centro lúdico y cultural.”, article de Santiago Fondevila.<br />

207

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!