CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

les tensions de caire intern provoquen una escissió que desemboca en
l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle, que presentava el mes de
novembre a l’antic Mercat del Born una versió de Don Juan Tenorio com a
punta de llança d’un ideari professional, social i polític. Va ser el desembre
d’aquest mateix any que s’obria al barri de Gràcia de Barcelona el Teatre Lliure,
integrat per professionals procedents del Teatre Independent i organitzats en
cooperativa.
Aprofundint en els fets citats, la operació Grec ’76 no tindria la mateixa
significació si prescindíssim d’uns clars precedents, per llunyans que aquests
puguin semblar. 22
Cal remuntar‐se al 1911 on es va dur a terme un intent d´ autogestió per
part del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans que va proporcionar al públic
barceloní dues temporades de gran interès, tot i les seves mancances. El Sindicat
d’Autors Dramàtics Catalans va ser una clara resposta a la ineficàcia de
l’empresa privada i a més una aventura inaudita per a l’època, tan inaudita que
el seu esperit va trigar 65 anys en manifestar‐se de nou. La resposta era de la
professió teatral, que aquella vegada encapçalaven els autors, que se sentien, en
la persona d’Ignasi Iglèsias, agreujats per un empresari de la ciutat. La primera
temporada 1911‐12 es va programar al Teatre Eldorado, a la Plaça de Catalunya,
i va comptar amb un ajut de l’Ajuntament prou considerable per a l’època. No
van aconseguir un gran ressò de públic, però malgrat això, lluny de perdre el
coratge, van afrontar una altra temporada al Teatro Español del Paral∙lel, que
aconseguia aquesta vegada un notable èxit.
Les desavinences personals, els afanys de figurar a la programació per
part d’alguns escriptors, van acabar amb la dissolució del sindicat i malmetent
una feina i una ocasió que, pel seu significat, encara avui hem de tenir en
compte a l’hora de parlar de respostes autogestionàries de caire professional.
Aquestes accions tenen uns trets comuns amb el Grec ’76, sobretot pel
que fa a la lluita contra el sistema empresarial de l’escena entès com una
activitat tan sols econòmica que no li importa utilitzar sistemes d’explotació per
part d’un empresari particular que veu en el teatre una simple forma d’inversió.
En les dues situacions veiem com els professionals s’enfronten amb un context
desfavorable, en el marc social en que succeeixen no és imaginable l’autogestió
o l’empresa col∙lectiva com un fet possible. Una de les evidències manifestades
22 FÀBREGAS, Xavier. Introducció a: BARTOMEUS, Antoni. Op. Cit.
47