CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El 5 dʹagost ʺCalígulaʺ dʹAlbert Camus puja a la sorra del Teatre Grec.
José Tamayo dirigia la Companyia Lope de Vega en la posada en escena
dʹaquest drama interpretat per Imanol Arias i Abel Folk.
El 19 dʹagost La Vanguardia publicava un extens reportatge sobre la
segona edició del Festival de Tardor. 196 El dia marcat per a la inauguració era el
28 de setembre, amb un concert extraordinari de cors d’òpera, amb el tenor
català Jaume Aragall com a solista i el director d’orquestra Romano Gandolfi al
Gran Teatre del Liceu. El programa del Festival estava pràcticament tancat,
però encara obert a les incorporacions de darrera hora. Aquella segona edició
comptava amb un pressupost de 350 milions de pessetes, 50 milions menys que
la edició de l’any anterior.
D’entre les actuacions més esperades cal citar les de la companyia
austríaca Der Kreis Theater, dirigida pel dramaturg i director teatral Georg
Tabori que presentava dos espectacles: “Hamlet”, de William Shakespeare, en
una versió bastant atrevida del propi Tabori, i “Folls i enamorats”, un
espectacle creat també per Tabori i per Martin Fried a través de fragments de les
obres de William Shakespeare; de Suècia arribava el Kunglica Dramatiska
Teatern, dirigit per Igmar Bergman, que tornava a posar en escena “La casa de
nines”, d’Ibsen; “Crónica de una muerte anunciada”, el darrer espectacle de La
Cuadra de Sevilla, on el seu director, Salvador Távora, donava la seva versió de
l’obra de García Márquez; l’actriu Núria Espert s’enfrontava a un monòleg
d’origen japonès amb “Maquillaje”, que ja havia presentat a València el mes de
maig passat, escrita per Hisachi Inoue i dirigida per Koichi Kimura; Pep Bou
estrenava el seu nou espectacle “Aparença”; la companyia de Rosa Novell
presentava la primera obra de teatre d’Eduardo Mendoza, “Restauració”,
dirigida per Ariel García Valdés; La Fura dels Baus presentava “Noun”; i el
Teatre Lliure estrenava al Mercat de les Flors la “Terra Baixa”, d’Àngel
Guimerà, dirigida per Fabià Puigserver i interpretada per Lluís Homar i Emma
Vilarasau. En l’apartat de teatre de petit format ens trobem amb una agradable
sorpresa, Esther Formosa s’inventava el personatge de La Canyí, al seu
espectacle “Jo no em quedo per vestir sants”.
En l’apartat de dansa el Gullbert Ballet de Suècia presentava una
coreografia de Mats Ek sobre “Giselle”; la companyia Nats Nus Dansa
presentava “Newton”, coreografia de Toni Mira; la Companyia de Dansa
196 LA VANGUARDIA, diumenge 19 d’Agost de 1990, pàgines 37 i 43. “El II Festival de Tardor
apuesta por las coproducciones.”, article signat per Esteban Linés i Teresa Sesé.
221