CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

ealitat hem de considerar que al voltant de l’any 1975 i a Barcelona, que és el
punt de partida d’aquest treball, hauríem de distingir entre dos conceptes ben
definits que refereixen realitats ben diferents. Crisi de teatre o crisi d’unes
estructures de producció, gestió i distribució del producte teatral. 1
L’espectacle dramàtic, com a fet teatral, s’inscriu en la societat que el
genera i l’acull a la vegada depenent d’uns mecanismes que li permeten
desenvolupar‐se, convertint‐se en una mercaderia que passa a formar part de
l’oferta i la demanda, que es mou en uns marges de rendibilitat i que estratifica
en el seu propi procés les intervencions d’una sèrie de professionals
especialitzats.
El teatre conté una força evolutiva en si mateix, en la mesura en que la
societat a la que serveix, va canviant. Aquesta força evolutiva estarà sempre
subjecta i, per tant, contrarestada o potenciada en funció de les formes
productives sancionades, que respondran inevitablement al marc polític i al
marc jurídic reglamentari que intentaran immobilitzar o dinamitzar el fet
teatral.
A la Barcelona del 1975 no podem parlar de crisi del teatre, doncs
l’activitat que es va desenvolupar en aquells anys així ho demostra i és, sense
cap mena de dubte, el nucli i el punt de partida d’un canvi radical en les
estructures i les formes de producció i les maneres d’entendre el teatre
imperants fins al moment, per donar pas a uns anys d’incontestable evolució
fins arribar a la situació actual. La crisi per tant estava en les estructures i no en
el teatre en sí mateix.
És evident que en el moment al que estem referint‐nos darrera d’aquesta
estructura anquilosada que es posa en qüestió i es modifica hi havia una
ideologia determinada, que servia a uns interessos molt concrets i per tant
responia a unes institucions polítiques predemocràtiques que mantenien tots els
tics i les perversions del regim anterior.
1 FÀBREGAS, Xavier. Introducció a: BARTOMEUS, Antoni. Grec 76: Al servei del poble. Quan la
professió teatral, actors i directors constituits en Assemblea, estableix un compromís amb el poble i pren
una opció de classe, pot ser que surti un Grec. Barcelona. Editorial l’Avenç, col∙lecció Petit Avenç
nº1. Primera edició desembre 1976.
4