CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Gelabert/Azzopardi presentava al Teatre Lliure l’espectacle “Solos” i una
experiència anomenada “Un mes a la recerca d’una obra”, on durant un mes sis
ballarins de diferents nacionalitats investigarien a la recerca d’una coreografia.
El 28 dʹagost La Vanguardia publicava un article on es recollia la intenció
de les sales de lʹInstitut del Teatre d’augmentar la seva col∙laboració amb les
institucions públiques. 197 La primera d’aquestes col∙laboracions consistia en la
programació a les seves dues sales teatrals –el Teatre Adrià Gual i La Cuina‐
d’alguns dels espectacles de la II Edició del Festival de Tardor. Al Teatre Adrià
Gual s’hi presentarien l’obra de Francesc Lucchetti “Mal viatge”, dirigida per
Lurdes Barba; “Ahora me toca bailar con la más fea”, espectacle de dansa de la
coreògrafa Avelina Argüelles; finalment, el darrer espectacle presentat a
aquesta sala fou “El Perseguidor”, adaptació teatral de Carles Cañellas i Òscar
Barberán sobre el text original de Julio Cortázar. A La Cuina es van presentar
l’espectacle “Bugaboo”, de Marceline i Silvestre, i el muntatge d’ Elan Teatre del
text “Escurial”, de Michel de Ghelderode, dirigit per Antonio Rodríguez.
Lʹ1 de setembre començava amb les declaracions de Pepe Rubianes qui
afirma que ʺHi ha llista dʹespera per estrenar als teatres de Barcelonaʺ.
El 7 de setembre ʺDoncs què voleu que hi faciʺ de La Canyí, interpretada
per Esther Formosa sʹestrenava al Teatre Villarroel. El protagonista
lʹinterpretava Agustí Humet sota les ordres de Joan Anton Sánchez. Lʹendemà,
8 de setembre, lʹobra ʺDesigʺ de Benet i Jornet participaria a la Convenció
Teatral Europea. El 12 de setembre la ʺComedia sin títuloʺ inaugurava lʹedició
del Teatre dʹEuropa que dirigia Lluís Pasqual.
El dimecres 12 de setembre de 1990 es presentava oficialment en roda de
premsa la II edició del Festival de Tardor de Barcelona que s’havia de celebrar
els mesos d’octubre i novembre. 198 Dues incorporacions de darrera hora feien
més llaminer el cartell del Festival. En el terreny teatral arribava la posada en
escena de “Comedia sin título”, de Federico García Lorca dirigida per Lluís
Pasqual, amb el Teatre d’Europa. D’altra banda, la música minimal∙lista estava
representada per dos dels seus màxims exponents: Michael Nyman presentava
“La caiguda d’Ícar”, un espectacle multidisciplinar presentat per la companyia
197 LA VANGUARDIA, dimarts 28 d’agost de 1990, pàgina 28. “Las salas del Institut incrementan
su colaboración con las instituciones.”, article signat per la Redacció.
198 LA VANGUARDIA, dijous 13 de setembre de 1990, pàgina 41. “El II Festival de Tardor
incorpora a Lluís Pasqual y Philip Glass.”, article signat per la Redacció.
222