CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El dia 3 d’octubre, a la sala Villarroel, Dagoll Dagom presentava en una
renovada sala, l’espectacle “Antaviana” amb textos de Pere Calders, música de
Jaume Sisa, coreografia d’Agustí Ros i escenografia i vestuari d’Isidre Prunès i
Montse Amenòs.
Al Teatre Lliure es produïa una de les primeres incursions d’una
companyia externa; va presentar el grup A‐71 que, sota la direcció de Joan
Maria Gual, i tenint com a protagonistes a Núria Duran i Enric Cervera, va
presentar “Antígona”, en versió de Josep Maria Muñoz Pujol.
Començava l’any 1979 amb una cartellera que podríem qualificar, si més
no, d’atractiva: Lindsay Kemp presentava al Teatre Barcelona “Salomé” d’Oscar
Wilde, al Teatre Romea Els Joglars presentaven “M‐7 Catalónia”, a la sala
Villarroel continuava l’èxit d’”Antaviana” de Dagoll Dagom/Calders, Al Teatre
d’Horta “Antígona”, de Salvador Espriu, dirigida per Muntanyés/Segarra i al
Lliure “La nit de les tríbades”, dirigida per Fabià Puigserver.
Amb aquest panorama que permetia establir una actitud d’optimisme
davant la recuperació de l’escena Barcelonina, el 10 de gener, el Teatre Lliure de
Barcelona era sorprès favorable i positivament amb el Premio Nacional de
Teatro que li concedia el Ministerio de Cultura. A principi de febrer, al Teatre
Barcelona, l’actriu argentina Cipe Linkovsky substituïa a Lindsay Kemp i
presentava el seu espectacle “Quiero decir algo”.
Mentre, a finals de gener, al teatre Romea s’estava preparant l’estrena de
“Quan la ràdio parlava de Franco”, de Benet i Jornet i Terenci Moix, direcció de
Joan Ollé, apareixien les primeres estrenes de la transformació d’aquest teatre
en el Teatre Nacional de Catalunya. 29 Aquests rumors apuntaven converses dels
propietaris del teatre amb responsables de la Generalitat, que senyalaven la
possible cessió de L’Institut del Teatre com a organisme encarregat de la gestió.
Aquests rumors van cobrar un altre caire a partir de les declaracions del
Departament de Cultura i Ensenyament de la Generalitat que atribuïa a
l’Ajuntament la responsabilitat d’arribar a un acord amb la propietat del teatre
a fi de comprar l’edifici. “La Generalitat tan sols desitja que el Romea sigui salvat per
al teatre català i que no es converteixi en un local destinat a altres activitats. Un cop
29 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dissabte 3 de febrer de 1979, pàgina 35.”El Romea posible
Teatre Nacional de Catalunya” article d´ Agencia Europa Press
60