CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

de força, les mostres d’estupidesa que emparant‐se en la censura portava a un
policia municipal de Caceres a retirar una reproducció de la “Maja” de Goya
d’una exposició per considerar‐la immoral.
Al final d’any mor el general Franco i, tal com ell mateix havia previst, és
substituït per Joan Carles I de Borbó, fill de Joan de Borbó i nét del rei Alfons
XIII. Comença el procés constitucional que conduirà a la proclamació de la
Constitució al cap d’escassament tres anys.
Ja en l’any 1976, Espanya deixa el Sàhara i apareixen dos nous diaris El
País i l’ Avui, primer diari en Català de la incipient democràcia. A Barcelona les
pantalles de cinema comencen a sentir les conseqüències de la llibertat i acullen
títols emblemàtics com “El gran dictador”, de Chaplin (1940) i “La naranja
mecánica”, de Kubrick (1971).
En el terreny d’allò estrictament polític, és anomenat President del
Govern Adolfo Suárez; es presenta i entra en vigor la Llei d’Associació Política;
s’autoritza la diada de l’onze de setembre per celebrar‐la a Sant Boi; es
constitueix el partit polític Alianza Popular (AP), que té com a capdavanter a
Manuel Fraga, ministre de l’anterior regim; Santiago Carrillo, Secretari General
del Partido Comunista de España, és detingut a Madrid i s’aprova la Ley de
Reforma Política, sancionada per referèndum que li concedeix una clara majoria
al “sí“ amb un 94% de vots favorables. Entrem en el procés de reforma de les
institucions i a l’etapa de creació d’un marc jurídic que dibuixarà una nova
forma de societat basada en l’Estat de Dret.
El rastre del regim anterior encara es deixa sentir i el 1977 es produeix
l’atac al despatx d’uns advocats especialistes en dret laboral de Madrid per part
de tres “ultres” feixistes que acaben amb la vida de cinc advocats.
El mes de febrer, a Barcelona, durant dos diumenges consecutius, més de
cent mil persones recorren els carrers de la ciutat reclamant “llibertat, amnistia i
estatut d’autonomia”.
Aquest mateix any es legalitza el Partido Comunista de España (PC) i
tornen de l’exili Rafael Alberti i Dolores Ibárruri “la Pasionaria”.
Surt Deia, el primer diari en euskera signe d’una certa normalització en
la llibertat de premsa, es suprimeix la censura cinematogràfica i per altra banda
es segresten dos números de Cambio 16 a instàncies de Manuel Fraga.
35