CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

L’any 1995 comença, com el 1993, amb protagonisme europeu. La UE
s’amplia a 15 països i hi entren a formar part Suècia, Àustria i Finlàndia. Aquest
any, a l’Estat Espanyol, ETA assassina Gregorio Ordoñez, líder del PP a
Guipúscoa, José María Aznar surt il∙lès d’un atemptat amb cotxe bomba, també
provocat per ETA, que tornarà a posar un cotxe bomba a Vallecas que matarà a
sis treballadors. Detenen a Laos a l’ ex ‐director de la Guàrdia Civil Luis Roldàn
i Rafael Vera, ex ‐secretari d’estat de Seguretat ingressa a la presó per la seva
relació amb la trama dels GAL. Gabriel Cañellas dimiteix de la presidència de
Balears pel cas del Túnel de Sóller. També en aquest any el coronel Juan Alberto
Perote és acusat de revelar secrets del CESID i l’empresari català Josep Puigneró
es converteix en el primer condemnat per delicte ecològic, mentre el GRAPO
segrestava l’empresari Publio Cordón. S’implicava a l’ ex ‐president de Navarra
Gabriel Urralburu en el cas Roldán i es condemnava per estafa a Carmen
Salanueva, ex ‐directora del BOE.
En clau internacional, a Oklahoma moren 169 persones a causa d’una
bomba col∙locada per activistes ultra dretans. A Europa, soldats txetxens fan
milers d’hostatges en una incursió contra les tropes russes.
Itàlia veu com és arrestat Bettino Craxi, expresident del Partit Socialista
Italià. Les forces aliades amenacen els serbis de Bòsnia amb atacs aeris mentre
moren 91 persones en un atac de l’artilleria sèrbia a un mercat de Sarajevo.
Shimon Peres i Yasser Arafat signen l’acord d’autonomia per a
Cisjordània. El primer ministre Israelià Yitzahak Rabin és assassinat a Tel‐Aviv.
El 1996 comença amb la mort de l’estadista francès François Mitterrand i
amb una dura ofensiva ordenada per la mort de Boris Ieltsin contra Txetxènia.
S’inicia una alarma sanitària a tota Europa per l’anomenat mal de les “vaques
boges”.
A l’Estat Espanyol és, malauradament, un any de gran activitat terrorista.
ETA segresta el funcionari de presons Ortega Lara, allibera a José María Aldaya
després de 341 dies de segrest, assassina al dirigent històric del PSOE Fernando
Múgica i al catedràtic Francisco Tomás y Valiente.
És aquest any en el que el Partit Popular guanya les eleccions generals i
José María Aznar és nomenat president del govern acabant així amb la llarga
presidència socialista de Felipe González.
200