CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

A partir d’aquest Cicle, una colla de professionals es reunien per posar
en marxa un projecte col∙lectiu de teatre que s’anomenaria Grup A‐71, per estar
acollits per l’Associació Cultural A71 que gestionava la Sala Gaudí, sala d’art
que es trobava a l’Avinguda Madrid de Barcelona. Sota la direcció de Joan
Maria Gual i amb la participació de Ramon Teixidor, Núria Duran, Elpidia
Oliver, Gabriel Renom, Alex Aixalà, Susi Morell i Esteve Freixa entre d’altres,
van estrenar espectacles de Manuel de Pedrolo, Molière, Eugene Ionesco,
Eduard Albee, Josep Maria Muñoz Pujol...
A partir de 1980 van obrir el Teatre Regina de Barcelona i van reduir
notablement la seva producció per gestionar l’activitat del teatre dedicat a
l’exhibició d’espectacles d’altres companyies.
El 26 de gener de 1973 s’estrenava un nou teatre a Barcelona, la Sala
Villarroel, que amb la representació de “Quejío” de la Cuadra de Sevilla,
iniciava un camí, de la ma d’Àngel Alonso, d’Adolf Bras, d’Alfons Guirao i de
José Antonio Ortega, que ha estat essencial per una gran part del Teatre
Independent i per la construcció de les noves propostes teatrals tant estètiques,
com ètiques i també de formes d´ organització.
Partint d’una llarga tradició anterior el Grup de l’Escola de Teatre de
l’Orfeó de Sants adquireix una notable importància a partir de 1973 quan es fa
càrrec de la seva direcció Josep A. Codina i dirigeix espectacles com “La
comèdia dels errors” o “Les trapelleries d’ Escapí”. El 1975 obtenen un èxit
sense precedents amb l’espectacle dirigit per Lluís Pasqual “La setmana
tràgica” i més tard després del muntatge de “La balada del gran macabre”, de
Ghelderode, segueix les seves activitats com a Teatre de Sants.
Era també el 1973 que s’estrenava a Madrid “Anillos para una dama”
d’Antonio Gala i que el teatre Independent anava afirmant posicions amb la
presència de La Cuadra i Tábano al Fesival de Manizales, i les estrenes de
“Mary d’ous” de Joglars, “Anfitrión” d’Ensayo Uno ‐ En Venta, “Cuentos para
la hora de acostarse” d’Esperpento i “Los viejos no deben de enamorarse” de
Bululú.
Ja a finals d’aquest any, el mes de desembre es produïa a Madrid, i més
concretament a la seu de l’Instituto Alemán, una trobada de grups professionals
i paraprofessionals de teatre, per assistir al curs que donava Enrique
Buenaventura, del Teatro Experimental de Cali, sobre “El método del trabajo
30