CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

El 12 de novembre sʹanunciava 262 que Barcelona comptaria amb un nou
teatre a Gràcia. Estaria situat al carrer Perill i seria la Sala Artenbrut. La ciutat ja
podria gaudir dʹuna nova sala alternativa per al teatre.
El 13 de novembre 263 els mitjans de comunicació informen que el futur
del teatre de El Molino és cada cop més fosc, sis mesos després de la crisi.
El 15 de novembre, el Teatre Lliure amb Lluís Pasqual participava a
Roma en el bicentenari de Goldoni. El 17 de novembre el Teatre Borràs
presentava ʺEl cerdoʺ de Raymond Cousse amb Juan Echanove com a
protagonista dirigit per J. Luís Castro. Dins la porquera il∙luminada lʹactor deia
Soy un cerdo común y corriente, consciente de su espacio.
El 18 de novembre la coreografia ʺEl jardinerʺ, en memòria de Joan Miró
es feia al Mercat de les Flors per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. El mateix dia
que el Teatre Lliure es representava ʺLa matanza de Tezasʺ, un espectacle de
dansa de la Companyia Mar Gómez.
El 20 de novembre La Casona portava lʹʺAntígona Kaieneʺ de Sófocles a
Barcelona amb Núria Martínez i Ester Bueno entre els intèrprets dirigits per
Fernando Griffell. A la representació el públic podia veure una antígona de
lʹedat de ferro. Aquella mateixa nit al Teatre Victòria Jean Baptiste Thierrée
presentava ʺLe cirque invisibleʺ, un espectacle sobre lʹaltra màgia del circ. El 21
de novembre el Teatre Romea mostrava ʺJoan Miró, lʹamic de les artsʺ, una
acció teatral amb textos de Joan Brossa i J. V. Foix dirigida per H. Bonnin i
interpretada per Rosa Novell i Francesc Orella. El pintor de la paraula al museu.
El 22 de novembre, al Teatre Adrià Gual la Compnayia Empar Roselló
presentava ʺColoratures per a cinta magnèticaʺ dirigida per Xavier Albertí. I el
23 de novembre les obres ʺTransacciónʺ, ʺDe tigresʺ i ʺLa calle del Remedioʺ de
José Sanchis Sinisterra eren interpretades per Manuel Carlos Lillo i Lluís Soler.
Aquella mateixa nit, el Teatre Lliure portava ʺUn dels últims vespres de
Carnavalʺ a París, amb motiu del bicentenari de la mort de Goldoni. Dos dies
més endavant, el 25 , el Teatre Borràs presentava la seva propera estrena al
desembre ʺLas amistades peligrosasʺ amb direcció de Pilar Miró. El
protagonista, Juanjo Puigcorbé, deia Valmont es lo más parecido a un actor.
262 LA VANGUARDIA, divendres 12 de novembre de 1993, pàgina 54, “Barcelona contará con un
nuevo teatro en el barrio de Gracia” article de Redacció.
263 LA VANGUARDIA, dissabte 13 de novembre de 1993, pàgina 39, “El futuro de El Molino, cada
vez más oscuro seis meses después de la crisis” aricle de Teresa Sesé
281