30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

1991<br />

El 5 de gener de 1991, la vigília de reis, el Teatre Lliure presentava ʺUn<br />

mes a la recerca dʹuna obraʺ, espectacle de dansa dirigit per Cesc Gelabert que<br />

narrava la recerca dʹun coreògraf. El dia de Reis, el 6 de gener, el musical ʺLínia<br />

rojaʺ encetava la seva pròrroga al Teatre Condal.<br />

El 7 de gener de 1991 201 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya<br />

donava la raó a la Diputació de Barcelona dins el contenciós que mantenia amb<br />

la Generalitat de Catalunya sobre la creació de l’Organisme Autònom Institut<br />

del Teatre. La Generalitat havia presentat un recurs davant el Tribunal que<br />

finalment va ser desestimat per que el Tribunal entenia que la Diputació de<br />

Barcelona havia actuat dins d’una competència pròpia en el moment d’aprovar<br />

en el Ple la creació d’aquest organisme autònom. La sentència recollia a més<br />

dues observacions interessants: la primera és que les corporacions locals poden<br />

organitzar la gestió dels seus serveis d’acord amb la normativa, de forma<br />

directa o indirecta, a través d’organismes autònoms; la segona té a veure amb la<br />

competència de la Generalitat en qüestió de Cultura i Ensenyament.<br />

La Generalitat de Catalunya havia presentat a favor seu dins aquest<br />

recurs que la decisió de la Diputació vulnerava la competència en matèria de<br />

Cultura i Ensenyament de la Generalitat que, segons l’Estatut d’Autonomia, li<br />

correspon plenament , així com també vulnerava la Llei d’Organització<br />

Comarcal. Aquestes afirmacions s’emparaven en la Llei de Règim Local de<br />

Catalunya i en la Llei sobre Règim Provisional de Competències de les<br />

Diputacions Provincials, de la lectura de les quals la Generalitat adoptava la<br />

postura de permetre l’existència dels ens i entitats existents fins al moment,<br />

però impedir la creació de nous. La sentència contemplava que, degut a que<br />

l’Institut del Teatre portava desenvolupant aquesta funció en matèria de les<br />

Arts Escèniques des de 1913, i que la Diputació conserva aquesta competència ja<br />

que des d’aquest any de 1913 no s’havia dictat cap llei sectorial en sentit<br />

contrari, i que el Reglament de Serveis de les Corporacions Locals permet que<br />

aquests serveis es puguin gestionar de forma directa o indirecta a través<br />

d’organismes autònoms, no hi havia base ni fàctic ni jurídic per a anul∙lar<br />

aquest ens autònom.<br />

201 LA VANGUARDIA, dimarts 8 de gener de 1991, pàgina 37. “La Generalitat pierde el recurso<br />

sobre el Institut del Teatre”. Article signat per Santiago Fondevila.1995<br />

230

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!