CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Cicle Memorial Xavier Regàs, amb 12 produccions al Mercat de les Flors i al
Teatre Romea.
Dins aquesta presentació, el nou director general de Promoció Cultural
de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bru de Sala, afirmava que l’acord entre la
Generalitat i el Teatre Lliure sobre la gestió del Teatre Romea podia ser
imminent 151 . El dia abans Xavier Bru de Sala havia enviat al Lliure una carta
amb la proposta que la Generalitat feia per a dur aquesta gestió.
Dos dies més tard, Fabià Puigserver en nom de la Cooperativa Teatre
Lliure rebutjava la oferta de Xavier Bru de Sala considerant‐la “inacceptable i
trista” 152 , que no es corresponia amb el projecte del Lliure i que la consideraven
com una negativa al mateix projecte, per això la rebutjaven. La bona marxa de
les negociacions no feien preveure aquest desenllaç, però, segons Puigserver, la
arribada del nou conseller de Cultura Joan Guitart i, sobretot, el nomenament
de Xavier Bru de Sala com a nou director general de Promoció Cultural, havien
fet donar un gir inesperat a les negociacions. La desaparició del Centre
Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, proposada des de la Generalitat, fou
un dels detonadors d’aquesta ruptura.
La proposta del Lliure es basava en tres punts fonamentals: el pacte entre
el Departament de Cultura de la Generalitat i el Teatre Lliure per la gestió
conjunta del Centre Dramàtic de la Generalitat; plena llibertat d’actuació en
l’edifici per al Teatre Lliure, així com en les directrius de funcionament artístic,
econòmic, de personal i d’imatge; i finalment que la vigència del conveni fos de
tres anys. Per la seva part, la Generalitat no contemplava que el Lliure tingués
cap paper en la gestió i direcció del Romea, simplement es limitava a oferir al
teatre de Gràcia les seves instal∙lacions de gener a juliol de 1989, considerant
així el pas del Lliure per el Romea com provisional.
Bru de Sala anunciava que les intencions de la Generalitat era convertir el
Romea en una sala de programació de tot tipus de companyies i que no
produirien més espectacles. Lluís Pasqual definia la nova orientació de la sala
com a vergonyosa i afirmava que amb aquesta proposta es convidava als actors
i a les companyies a fer cua davant els polítics per a veure quines obres podien
fer i quan les podrien representar.
151 LA VANGUARIDIA ESPAÑOLA, dijous 22 de setembre, pagina 39 “El acuerdo entre el Lliure
y la Generalitat sobre la gestión del Romea podría ser inminente” article de Santiago Fondevila
152 LA VANGUARDIA, dissabte 24 de setembre de 1988, pàg. 37. “La cooperativa del Teatre Lliure
Rechaza la oferta de colaboración con el Romea que le hace la Generalitat”. article de M.R.
169