30.04.2013 Views

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Cicle Memorial Xavier Regàs, amb 12 produccions al Mercat de les Flors i al<br />

Teatre Romea.<br />

Dins aquesta presentació, el nou director general de Promoció Cultural<br />

de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bru de Sala, afirmava que l’acord entre la<br />

Generalitat i el Teatre Lliure sobre la gestió del Teatre Romea podia ser<br />

imminent 151 . El dia abans Xavier Bru de Sala havia enviat al Lliure una carta<br />

amb la proposta que la Generalitat feia per a dur aquesta gestió.<br />

Dos dies més tard, Fabià Puigserver en nom de la Cooperativa Teatre<br />

Lliure rebutjava la oferta de Xavier Bru de Sala considerant‐la “inacceptable i<br />

trista” 152 , que no es corresponia amb el projecte del Lliure i que la consideraven<br />

com una negativa al mateix projecte, per això la rebutjaven. La bona marxa de<br />

les negociacions no feien preveure aquest desenllaç, però, segons Puigserver, la<br />

arribada del nou conseller de Cultura <strong>Joan</strong> Guitart i, sobretot, el nomenament<br />

de Xavier Bru de Sala com a nou director general de Promoció Cultural, havien<br />

fet donar un gir inesperat a les negociacions. La desaparició del Centre<br />

Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, proposada des de la Generalitat, fou<br />

un dels detonadors d’aquesta ruptura.<br />

La proposta del Lliure es basava en tres punts fonamentals: el pacte entre<br />

el Departament de Cultura de la Generalitat i el Teatre Lliure per la gestió<br />

conjunta del Centre Dramàtic de la Generalitat; plena llibertat d’actuació en<br />

l’edifici per al Teatre Lliure, així com en les directrius de funcionament artístic,<br />

econòmic, de personal i d’imatge; i finalment que la vigència del conveni fos de<br />

tres anys. Per la seva part, la Generalitat no contemplava que el Lliure tingués<br />

cap paper en la gestió i direcció del Romea, simplement es limitava a oferir al<br />

teatre de Gràcia les seves instal∙lacions de gener a juliol de 1989, considerant<br />

així el pas del Lliure per el Romea com provisional.<br />

Bru de Sala anunciava que les intencions de la Generalitat era convertir el<br />

Romea en una sala de programació de tot tipus de companyies i que no<br />

produirien més espectacles. Lluís Pasqual definia la nova orientació de la sala<br />

com a vergonyosa i afirmava que amb aquesta proposta es convidava als actors<br />

i a les companyies a fer cua davant els polítics per a veure quines obres podien<br />

fer i quan les podrien representar.<br />

151 LA VANGUARIDIA ESPAÑOLA, dijous 22 de setembre, pagina 39 “El acuerdo entre el Lliure<br />

y la Generalitat sobre la gestión del Romea podría ser inminente” article de Santiago Fondevila<br />

152 LA VANGUARDIA, dissabte 24 de setembre de 1988, pàg. 37. “La cooperativa del Teatre Lliure<br />

Rechaza la oferta de colaboración con el Romea que le hace la Generalitat”. article de M.R.<br />

169

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!