CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Casp. Durant els primers anys d’existència del Teatre Tívoli, pel seu escenari hi
havien actuat Sarah Bernhardt, Margarida Xirgu, Emili Vendrell, Raquel Meller
i La Argentinita; s’hi van organitzar discursos de polítics com ara Lerroux,
Cambó, Ventosa, Salmerón, Carner, etc.; i quan el 1927 començà de forma
estable la seva utilització com a sala cinematogràfica s’hi van poder veure
pel∙lícules com ara la primera versió de “Ben‐Hur”, “Margarita Gautier”,
“Luces de la ciudad” o “Tiempos modernos”.
Aquell any 1989 el Tívoli era el segon escenari més gran de Catalunya,
tan sols superat per el del Gran Teatre del Liceu. Precisament el Liceu, que en
aquells mesos afrontava unes reformes per a millorar les condicions del teatre,
havia arribat a un acord amb l’empresari del Tívoli, l’empresa Balañá, per a
utilitzar el seu escenari per a la temporada 1989‐90, mentre duraven aquestes
obres de reforma. De fet, el consorci del Liceu proposava la conservació del
Teatre com a segon teatre líric i municipal. Des de la Direcció General de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, el seu responsable, Xavier Bru de Sala,
havia afirmat pocs dies abans de la publicació d’aquesta notícia que si calia
reformar el Liceu la Generalitat donaria ajuts econòmics.
El 12 de novembre la companyia Els Joglars estrenaren a Girona el seu
“Columbi Lapsus”. El 13 de novembre la companyia del centre de producció de
Amandier‐Nanterre, dirigida per Patrice Chéreau presentaven “Hamlet”, de
William Shakespeare, amb direcció de Charles Mennett, i “Dans la solitude des
champs de cotton”, de Bernard Marie Koltès, dirigida per Patrice Chéreau.
El 24 de novembre es feia públic que Barcelona acolliria el 1992 la quarta
Convenció Teatral Europea, just en les jornades del I Festival de la Convenció
Teatral Europea que es celebraven a Saint Étienne (França) entre el 16 i el 26 de
novembre. Precisament el dia abans de la clausura del festival, el seu president,
Daniel Benoin, director també de la Comédie Française de Saint Étienne,
criticava la manca de representants espanyols durant la convenció 179 . Benoin es
queixava de l’actitud del Centre Dramàtic, que era l’única companyia espanyola
present al Festival amb el muntatge de l’obra de Sergi Belbel “Elsa Schneider”,
en el sentit de la voluntat de voler actuar, com a mínim un dia, en català.
Afirmava que la primera opció del Festival era la de convidar la Companyia
Flotats, però que es va rebutjar degut a que, finalment, aquesta companyia
venia a ser un teatre privat i no pas públic. Finalment, es va prendre la decisió
179 LA VANGUARDIA, diumenge 26 de novembre de 1989, pàgina 63. “Daniel Benoin critica al
Centre Dramàtic.”, article de Teresa Sesé.
192