CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

l’activitat teatral i que opina sobre la necessitat d’una llei de teatre? La segona
pregunta, quin paper haurien de jugar les institucions en la protecció i foment
del teatre i que opina sobre l’actual política de subvencions? La tercera i darrera
pregunta, com a professional del teatre quins són els principals problemes del
seu sector i com veu el futur immediat?
La manca de definició de l’activitat teatral, l’absència d’uns marcs legals
per al seu desenvolupament, la política de “pedaços” al moment de fomentar i
protegir el teatre, la tendència de les institucions a recolzar un teatre de “galeria
i prestigi”, exigint‐li una rendibilitat immediata i oblidant els nous llenguatges,
alhora que desatenent la necessitat de renovació i experimentació dels autors,
són les característiques que, a nivell general, tenia el teatre català en aquell
moment segons la opinió majoritària del grup de professionals citat
anteriorment.
Hi havia un criteri unànime en que el teatre havia de rebre recolzament
públic i respecte a la política de subvencions hi havia la opinió generalitzada
d’una manca de criteris sòlids, i amb acusacions a les institucions de seguir una
política on allò immediat era prioritari per sobre de la visió de futur, reclamant
en aquest aspecte una major atenció als grups joves, a la investigació, i als grups
estables i per a que aquests grups estables rebessin uns ajuts mitjançant un
sistema de repartiment equitatiu a l’estabilitat de producció i a la capacitat de
convocatòria.
Es reclamava també un major ajut a la iniciativa privada, millorant les
condicions econòmiques i d’infrastructura per a la producció, distribució i
exhibició, i es detectava un cert consens en arbitrar fórmules d’equilibri entre el
teatre públic i el privat. Podríem convenir que els professionals manifestaven
respecte a la seva situació com a sector, una manca de mitjans generalitzada que
conduïa a una màxima preocupació centralitzada en la supervivència. Això els
conduïa a una situació on era realment difícil la creació, la recerca de nous
llenguatges i, en definitiva, la realització d’un treball ordenat i coherent.
Tal i com havia estat anunciat, el conseller de cultura Joan Rigol,
comparegué davant els mitjans de comunicació el dijous 15 de
novembre 73 .Anunciava que el pressupost de teatre de la Generalitat per a l’any
1985 seria de 515.425.836 pessetes. Aquesta quantitat significava el 17,29% del
73 LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, dijous 15 de novembre de 1984, pàg. 31. “El Conseller de
Cultura expuso las nuevas directrices teatrales de su departamento” article de Xavier Fàbregas.
113