CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

Lʹendemà, dia 5, lʹ Espai acollia la Companyia de dansa Erre que erre
amb lʹespectacle coreogràfic ʺVaivén!ʹʹ. Tots ballant a lʹuníson. I al 6, el Teatre
Malic es representava ʺTócala de nuevo, Cachoʹʹ, una obra escrita i dirigida per
Enrique Morales i Óscar Tabernise i interpretada per la Companyia argentina
789 BA. Els protagonistes eren encarnats per Cutuli i Mónica Lleó. Dos dies
més tard, el 8 de febrer el Complex esportiu de la Mar Bella acollia ʺEl cirque du
Soleilʹʹ, un espectacle gens habitual dʹuna altra manera dʹentendre el circ, dirigit
per Gilles Ste‐Croix.
El l0 de febrer el Versus Teatre començava les funcions de ʺLa dona
juevaʹʹ de Bertold Brecht amb la Companyia Teatrextrem, dirigida per Agustí
Estadella i amb Inma Ochoa i Rubén González, entre els actors. Lʹendemà dia
11, el Mercat de les Flors presentava ʹʹEls dos bessons veneciansʹʹ de Carlo
Goldoni amb la direcció de Toni Cafiero i l´ actuació de Joan Carreras, Marta
Marco i Pepelú Guardiola entre d´ altres. El dia 12 es podia veure un espectacle
de Cabaret al bar musical Luna Mora. Lʹespectacle duia per nom ʹʹLa noche más
golfaʺ i Joan Gimeno i Marcel Pascual figuraven entre el repartiment.
A mitjans de febrer, el dia 14, lʹArtenbrut oferia ʹʹTengamos el sexo en
pazʺ de Dario Fo amb la Companyia Trono Villegas sota la direcció dʹOriol
Grau. Lʹendemà, dia 15, en una entrevista de la premsa, Ricard Salvat, director
i catedràtic de teatre va dir: “Barcelona es una de las ciudades más brechtianas de
toda Europa.”
El 17 de febrer es tancava lʹoperació Goldoni al Mercat de les Flors amb
lʹobra ʺArlequí, servidor de 2 amosʹʹ amb direcció de Toni Cafiero i interpretació
de Roberto Petrolini. Lʹendemà, 18, el grup Comediants animava els Carnavals
de Roma. Aquell mateix dia el Teatre Apolo acollia el Ballet de Moscú amb una
antologia del repertori rus.
El 18 de febrer el Teatre Villarroel presentava 351 les activitats previstes
per celebrar els 25 anys i denunciava, segons els seus responsables, el final
dʹuna època de lʹescena catalana. Angel Alonso, cogestor del teatre amb Adolf
Bras, afirmava que el teatre català havia perdut la seva personalitat en aquell
moment.
351 LA VANGUARDIA, dijous 19 de febrer de 1998, pàgina 40, “El Villarroel Teatre celebre los 25
años y denuncia el final de una época de la escena catalana” article de Santiago Fondevila.
376