CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

empresaris que han passat pel Romea han defensat sempre la llengua catalana
damunt les taules del popular teatre, d’entre aquests empresaris podríem
destacar el ja citat Ramon Franquesa, Evarist Fàbregas o Josep Canals. El pitjor
moment del teatre fou l’intent de convertir‐lo en cinema el 1962, moment en que
cinc patricis catalans –com ja s’ha esmentat anteriorment en aquest mateix
capítol‐ van adquirir el teatre, salvant així aquest emblemàtic escenari.
Aquell 18 de novembre del 1988 el futur del Romea no estava gens clar.
Seguia en mans privades i la Generalitat hi invertia cada any 70 milions de
pessetes en concepte de lloguer de l’edifici i indústria –el personal del teatre‐,
amb una promesa de funcionament durant tres anys més, fins que no fos
realitzat el Teatre Nacional, i amb una poc clara orientació de les intencions de
la Generalitat sobre el futur del Centre Dramàtic. La celebració de l’aniversari
va consistir, simplement, en l’edició d’un llibre commemoratiu escrit per Enric
Gallén i una copa de cava el mateix 18 de novembre.
El 15 de novembre el Théâtre du Radeau presentava “Jeu de Faust”,
dirigida per François Tanguy, al Teatre Romea. El dia 17 un espectacle de dansa
s’estrena al Mercat de les Flors: “Belmonte”, amb la companyia
Gelabert/Azzopardi. Aquell mateix dia s’anuncia que les restes mortals de
Margarida Xirgu seran enterrades el dia 28 a Molins de Rei. El 22 de novembre
s’estrena al Teatre Romea el darrer espectacle de Lindsay Kemp basat en el
llibre de Lewis Carroll, “Alice”.
El 23 de novembre s’anunciava la construcció d´ un nou edifici per a l’
Insititut del Teatre de Terrassa. El 28 de novembre s’iniciava “Paraula de
poeta”, un cicle dedicat a la poesia a la sala de Gràcia. El primer espectacle està
dedicat a Miquel Martí i Pol i serà dirigit per Joan Anguera.
El 28 de novembre el director del Mercat de les Flors, Andreu Morte,
presentava els plans de futur per als següents vuit mesos per l´ anomenat Espai
B. 154 Després d’una remodelació molt modesta de la sala, que incloïa la
construcció d’un escenari petit i la col∙locació de 424 butaques, Morte explicava
a la premsa la seva intenció de tenir ocupat l’Espai B des de les 10 del matí fins
a la una de la matinada, utilitzant‐lo com a sala d’assaig i taller escenogràfic
quan calgués, però principalment per a dedicar‐lo com a sala d’exhibició de
muntatges de dansa o alternatius, com una factoria de teatre contemporani, en
154 LA VANGUARDIA, dimarts 29 de novembre de 1988, pàgina 43. “El Espacio B del Mercat de
les Flors busca consolidarse como una factoría de creación.”, article de Santiago Fondevila.
172