CAPÍTOL 4 - Joan Maria Gual i Dalmau

S’estava produint el fenomen de liquidació d’un públic que, a base de
resistir una programació mediocre i intranscendent, s’ auto eliminava i anava
donat pas als nous creadors que, amb nous llenguatges, establirien terrenys de
complicitat més sòlids amb els també nous públics.
L’any 1967 es va convocar per primera vegada el Festival De Teatre de
Sitges que ha estat essencialment l’espai on s’han donat a conèixer nous autors i
noves dramaturgs. Però en els seus inicis i fins el 1977 quan se’n va fer càrrec
Ricard Salvat, una ordre del Ministerio de Información y Turismo prohibia que
es representessin obres en català. Va ser a partir de que Salvat es va posar al
capdavant de la direcció que es presentaren companyies estrangeres mantenint
la condició d’estrena mitjançant la convocatòria del premi Artur Carbonell.
L’any 1967 va veure desaparèixer el teatre Candilejas, i va ser l’amfitrió
de dues companyies emblemàtiques que es van presentar al Teatre Romea de
Barcelona: el Piccolo Teatro de Milà amb “Arlecchino servitore de due patrone”
amb direcció de Giorgio Strehler i el Living Theatre amb una “Antígona” de
Bretold Brecht.
Aquest any i al mateix Teatre Romea s’inicia el cicle de teatre Cavall Fort
que farà una important tasca d’apropament del teatre als infants catalans.
Fou a meitat dels anys seixanta que s’inicià una important renovació en
els plantejaments d’una institució de capital importància en el
desenvolupament del teatre català i del moviment del Teatre Independent,
estem parlant de l’Institut del Teatre, que essent director encara Diaz‐Plaja,
s’incorporen com a professors Albert Boadella, Ricard Salvat, Alberto Miralles,
Ángel Carmona i Hermann Bonnin, iniciant una renovació de mètodes i
disciplines que faciliten l’aproximació del treball del alumnes a l’exterior amb
l’aparició de grups experimentals com ara Cátaros, dirigit per Alberto Miralles.
Seria però més tard, cap el 1970, que amb Bonnin com a Director
s’emprendria una profunda renovació.
El mes de maig de 1967 es presentava al Teatre Romea de Barcelona una
nova companyia que sota el nom de Grup de Teatre Independent del CICF
(Centre d’Influència Catòlica Femenina) aplegava gent procedent de l’ADB,
alguns del TEC i d’altres del Grup Gil Vicente.
22